L’Aula d’Història i Memòria Democràtica insta a l’Ajuntament i a la Generalitat que declare el convent de Santa Clara de València ‘lloc de memòria’
En el marc de la programació amb perspectiva de gènere de la Universitat de València, l’Aula d’Història i Memòria Democràtica abordarà la repressió femenina durant el franquisme a través d’una taula redona en línia. En aquest debat participaran les especialistes en el tema Mélanie Ibáñez, investigadora de el Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València, i Vicenta Verdugo, professora d’Història de Florida Universitària, i serà presentat i moderat per Ana Aguado, catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de València. Totes tres analitzaran la situació de les dones represalides, bé per la seua militància o identitat política, bé per ser acusades de ser “mares de”, “esposes de” o “filles de” i culpables de no mantenir l’“ordre moral” sobre les seues famílies. El debat es podrà seguir, el 22 de març a les 18 hores, mitjançant la plataforma Blackboard Collaborate i amb inscripció prèvia en: https://go.uv.es/j2rh94n.
El coneixement de la repressió i de la resistència carcerària de les dones durant la dictadura franquista necessita la perspectiva de gènere. Aquesta repressió també va tenir especificitats pròpies, perquè les dones represaliades i empresonades pel franquisme van patir un doble procés d’exclusió social, coma rojas i com a dones. Ser mare, dona, filla o germana de rojo es va convertir en un delicte susceptible de ser durament castigat. Sobre elles van recaure condemnes de llargs anys de presó, i també penes de mort.
La història de la repressió sobre las desafectas que va seguir al triomf dels revoltats franquistes és també la història dels seus sentiments, de la por i del silenci, des dels quals van viure una llarga dictadura que va empresonar, va executar o va condemnar a l’exili interior milers d’espanyoles. Aquesta és la història i la memòria de les preses polítiques que es van amuntegar en les presons franquistes, sovint amb els seus fills, també empresonats.
Així va passar a València a la Presó Provincial de Dones i a la Presó del convent de Santa Clara, habilitat com a presó femenina el 29 de juny de 1939, una situació que es va mantenir fins al 26 d’abril de 1942.