La tertúlia educativa organitzada per l’Ajuntament confirma que es diagnostiquen el doble de xiquets que de xiquetes per culpa dels estereotips de gènere.
Els experts destaquen la importància del desenvolupament socioemocional davant de la dimensió intel·lectual.
Sentir, viure i conviure amb altes capacitats. Aquest és el títol de la Tertúlia Educativa organitzada per l’àrea d’Educació de l’Ajuntament de Quart de Poblet, que ha oferit les claus perquè pares, mares i docents puguen identificar, acompanyar i atendre les necessitats educatives especials dels menors amb altes capacitats.
Alguns estudis indiquen que el 10% de la població té altes capacitats, però, en els centres educatius, la seua detecció no arriba a l’1%. Els experts que han participat en la tertúlia han assenyalat diverses causes per aquesta infradetecció, com ara les dificultats associades a la doble excepcionalitat, quan els menors també presenten signes o diagnòstics com el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) o el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).
Bretxa de gènere en la detecció d’altes capacitats
Una altra dificultat en la identificació de l’alta capacitat és pertànyer al sexe femení. Segons dades del Ministeri d’Educació, només un 36% de xiquetes són detectades enfront del 64% de xiquets.
Aquest sesgo de gènere es basa en la creença errònia que els èxits acadèmics de les xiquetes es deuen a l’esforç i no a la seua capacitat o intel·lecte. Això fa que es pressupose que les xiquetes són més treballadores i obtenen millors resultats pel seu esforç, en lloc de reconéixer que poden tindre altes capacitats.
Cristina Bonet, psicòloga i col·laboradora d’AVAST (Associació Valenciana de Suport a les Altes Capacitats), ha afirmat que “moltes persones pensen que les xiquetes són treballadores i els xiquets llestos”, un prejudici que dificulta la detecció de l’alta capacitat en xiquetes i limita els recursos educatius que podrien rebre.
Un altre error habitual és relacionar alta capacitat amb bones notes i alt rendiment acadèmic, quan en realitat no sempre és així. També hi ha famílies que identifiquen en els seus fills conductes, vocabulari o formes de pensar diferents de la resta d’infants i, en conseqüència, sol·liciten a l’escola una avaluació per a confirmar si tenen altes capacitats.
En els últims anys, s’ha observat un fenomen curiós: molts pares i mares estan sent avaluats d’adults perquè es reconeixen en els seus fills, després d’haver conviscut amb característiques semblants al llarg de la seua vida sense haver sigut diagnosticats.
Com acompanyar els menors amb altes capacitats?
Una vegada detectada l’alta capacitat, les famílies es pregunten com organitzar-se i quins recursos tenen al seu abast. Irene Pérez ha compartit la seua experiència personal i ha destacat la importància de conéixer opcions com els tallers organitzats per AVAST, que donen resposta a les inquietuds d’aquests alumnes en àrees com la robòtica o la informàtica. A més, ha subratllat que són una bona oportunitat per a participar en família.
La tertúlia, que ha comptat amb més de 50 assistents, ha despertat un gran interés entre famílies i professorat de diversos centres educatius del municipi. Nuria Martínez, directora de l’IES Riu Túria, ha explicat que “encara que l’educació secundària és complexa, des del nostre centre ja hem començat a sensibilitzar el professorat i estem valorant adherir-nos al programa Connectats”, un projecte que promou el desenvolupament del talent i l’atenció a les altes capacitats.
Altres experts que han participat en la Tertúlia Educativa han sigut:
- Susana Alzadosa, orientadora del CEIP Molí d’Animeta, qui ha destacat la importància de la detecció, identificació i avaluació psicopedagògica.
- Carlos Domingo, especialista de la UEO d’Altes Capacitats, qui ha explicat el programa Connectats de la Conselleria d’Educació i ha incidit en els avantatges de la flexibilització i l’enriquiment curricular.
- Luz Bueno i Cristina Bonet, psicòlogues col·laboradores d’AVAST, que han oferit consells sobre l’atenció socioemocional de les persones amb altes capacitats.
Amb iniciatives com aquesta Tertúlia Educativa, Quart de Poblet reafirma el seu compromís amb una educació més inclusiva, on l’atenció a la diversitat del talent i el benestar socioemocional siga una prioritat.
