Espanya va viure la seua major apagada enmig de teories i versions oficials encara sense confirmar.
Espanya ha patit l’apagada elèctrica més gran de la seua història recent. Cap al migdia, milions de llars i empreses es van quedar sense electricitat a tot el país.
La manca de subministrament elèctric va tindre un impacte immediat en la vida quotidiana i en infraestructures crítiques. Aeroports van operar en emergència i el transport públic es va paralitzar en diverses ciutats. També es van registrar fallades en les xarxes de telefonia mòbil i internet a tot el territori.
Encara que el subministrament es va anar restablint progressivament al llarg de la vesprada i la nit, les causes de l’incident continuen sota investigació. Les autoritats manegen diverses hipòtesis sobre l’origen del tall.
Primeres causes
Segons Red Eléctrica de España (REE), l’apagada va ser provocada per una “oscil·lació molt forta del flux de potència de xarxes”, un fenomen que va desconnectar el sistema elèctric espanyol de la resta de la xarxa europea.
Este tipus d’oscil·lacions són poc habituals i es produeixen quan hi ha desequilibris bruscos en la generació o demanda d’electricitat.
Pèrdues milionàries per a l’economia espanyola
L’apagada podria suposar pèrdues superiors als 44.211 milions d’euros.
El president del Govern, Pedro Sánchez, va comparéixer públicament per explicar la magnitud del greu incident. Va detallar que, durant l’apagada, es va perdre de forma sobtada aproximadament el 60 % del consum elèctric nacional.
Segons les seues paraules, esta caiguda va ocórrer en pocs segons, afectant milions de ciutadans i paralitzant serveis essencials.
Sánchez va remarcar que no hi ha precedents recents d’un succés d’esta magnitud i que s’estaven activant tots els recursos disponibles per restablir el servei. També va insistir en la necessitat d’investigar a fons les causes per garantir la seguretat energètica.
Principals teories
Una de les teories més sorprenents l’ha aportada l’operador portugués REN, que atribueix el succés a un fenomen atmosfèric estrany. Segons la seua anàlisi preliminar, les variacions brusques de temperatura a l’interior de la Península Ibèrica podrien haver provocat “vibracions atmosfèriques induïdes” en les línies de molt alta tensió (400 kV), generant les oscil·lacions que van desconnectar la xarxa.
Per altra banda, Jorge Fabra, expresident de REE, apunta a un incident a França. Especula que un incendi baix una línia d’alta tensió entre Bordeus i Tolosa hauria pogut causar un curtcircuit i afectar una central nuclear de la zona, desestabilitzant així la interconnexió amb Espanya. L’operador francès RTE ha negat l’existència d’incendis en aquelles infraestructures.
La sospita d’un ciberatac
Entre les explicacions tècniques també ha sorgit la hipòtesi d’un possible ciberatac. El Centre Criptològic Nacional (CCN), dependent del CNI, havia detectat dies abans una “gran activitat inusual procedent del nord d’Àfrica”, considerada com un possible preparatiu d’un atac massiu.
Fins al moment, no s’han trobat proves concloents que confirmen esta teoria. No obstant això, la vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, ha assegurat que no hi ha indicis clars que l’apagada haja sigut intencionada, encara que des del Govern espanyol no es descarta el ciberatac i es continua investigant com a tal.
I si no es pot anar a treballar per l’apagada?
El Govern ha recomanat que els treballadors no essencials no acudisquen als seus llocs de treball. Este incident posa en evidència la vulnerabilitat dels sistemes interconnectats i la necessitat d’enfortir infraestructures i protocols d’emergència.
