L’abandó de l’olivar ja arriba a les 16.455 hectàrees a la Comunitat Valenciana, mentre els preus actuals aboquen els productors a treballar a pèrdues
L’organització reclama una ajuda directa de 400 euros per hectàrea per a l’olivar tradicional de secà i mesures per a estabilitzar el mercat
LA UNIÓ Llauradora alerta de la difícil situació que afronten els productors d’oli d’oliva de la Comunitat Valenciana a l’inici d’una campanya que presenta bones perspectives de collita, però que està marcada per uns preus en origen un 30 % per davall dels costos de producció. L’organització adverteix que esta situació amenaça la rendibilitat de les explotacions oleícoles valencianes i pot agreujar l’abandó d’un cultiu fonamental per a l’economia rural i el manteniment del territori.
Enric Simó, responsable del sector de l’oli d’oliva de LA UNIÓ, assenyala que les perspectives productives són favorables en la major part de les zones productores. No obstant això, l’evolució de les cotitzacions està generant una creixent preocupació entre els llauradors. “Tot el que siga per davall dels quatre euros no compensa i més ara, amb els costos del gasoil i dels fertilitzants disparats”, adverteix Simó.
Els preus de referència arreplegats per l’organització situen l’oli d’oliva verge extra entorn dels 3,20 euros per quilo en origen, enfront d’uns costos de producció que superen els quatre euros. En el cas de l’oli llampant, les cotitzacions se situen entre els 2,50 i els 2,60 euros per quilo.
Segons un estudi recent, els costos de cultiu de l’olivar a la Comunitat Valenciana se situarien en uns 4,60 euros per quilo per a l’olivar tradicional mecanitzable de secà, que és el majoritari al territori valencià. Això significa que l’oli s’estaria pagant aproximadament un 30 % per davall dels costos de producció. Per cada 1.000 quilos d’oli venuts a 3,20 euros per quilo, el productor ingressaria 1.400 euros menys del que li costa produir-lo.
Una ajuda directa de 400 euros per hectàrea per als professionals
Davant d’esta situació, LA UNIÓ ha demanat a la Conselleria d’Agricultura una ajuda directa de 400 euros per hectàrea per a l’olivar tradicional de secà, dirigida prioritàriament als llauradors professionals. L’objectiu és compensar parcialment la falta de rendibilitat i evitar l’abandó del cultiu en estes zones amb limitacions naturals i baixa productivitat.
La mesura busca compensar el descens de rendibilitat i l’increment dels costos, als quals cal sumar les característiques estructurals de l’olivar tradicional, el risc d’abandó, així com la seua funció ambiental, la prevenció d’incendis i el perill de despoblació.
Esta diferència entre ingressos i costos convertix les bones perspectives de collita en una paradoxa per als productors, ja que obtindre més oliva no garantix una major rendibilitat si els preus de venda no permeten cobrir les despeses de cultiu, recol·lecció i elaboració. “La decepció és majúscula. És frustrant comprovar que una bona collita pot acabar sent sinònim de pèrdues per als qui treballen en el camp i tot per l’especulació pura i dura”, denuncia el responsable sectorial de LA UNIÓ.
L’organització agrària subratlla que la falta de rendibilitat no és un problema puntual d’esta campanya, sinó que amenaça la continuïtat de l’olivar valencià. Les dades recopilades per LA UNIÓ xifren en 16.455 les hectàrees d’olivar abandonades a la Comunitat Valenciana, de les quals 6.322 han deixat de cultivar-se durant els últims cinc anys.
Estes xifres evidencien les conseqüències d’una activitat que perd atractiu econòmic i que troba dificultats per a garantir el relleu generacional. La inestabilitat dels mercats, amb campanyes d’escassa producció i preus elevats seguides d’altres amb cotitzacions molt baixes, dificulta la planificació de les explotacions i desincentiva les noves incorporacions.
“En els últims mesos diversos joves s’han incorporat, per exemple, a la meua comarca del Maestrat al sector i es trobaran amb un escenari de preus que ni tan sols permet cobrir els costos de producció. Esta situació, per descomptat, pot desanimar els qui intenten obrir-se camí en l’agricultura”, assenyala Simó.
A les dificultats econòmiques s’afigen l’increment de les exigències burocràtiques i la incertesa sobre les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC), factors que compliquen encara més la viabilitat de les explotacions.
LA UNIÓ recorda que l’olivar exercix, a més, una funció territorial i ambiental especialment important en nombroses comarques valencianes. El seu abandó suposa la pèrdua d’activitat agrària, ocupació i oportunitats econòmiques en el medi rural, a més de reduir el manteniment de les parcel·les i augmentar l’acumulació de vegetació que pot afavorir la propagació d’incendis.
Més producció i pressió sobre els preus
La situació dels oleïcultors valencians coincidix amb unes previsions de producció favorables en el conjunt d’Espanya. Segons les estimacions del Ministeri d’Agricultura arreplegades en les dades de campanya, la producció espanyola d’oli d’oliva podria arribar fins als 1,6 milions de tones, un 23 % més que en la temporada anterior.
A esta producció se sumarien unes 357.000 tones emmagatzemades de la campanya precedent, la qual cosa elevaria la disponibilitat total fins a prop dels dos milions de tones.
LA UNIÓ considera que este escenari de major oferta exigix una gestió adequada del mercat per a evitar que la pressió sobre les cotitzacions acabe repercutint exclusivament en els productors. L’organització insistix que una bona collita ha de traduir-se en una oportunitat per a les explotacions, no en una nova campanya de pèrdues.
A esta situació s’afig la competència de les importacions procedents de tercers països, principalment Tunísia i el Marroc, on els costos de producció són inferiors. Espanya va importar durant els cinc primers mesos de l’any 115.300 tones d’oli d’oliva, un 27,5 % més que en el mateix període de 2025, segons les xifres arreplegades en la informació de campanya.
L’organització reclama que el mercat funcione amb condicions de competència equilibrades i denuncia que els productors espanyols han d’assumir exigències laborals, ambientals i fitosanitàries que no sempre són equivalents a les aplicades als països exportadors.
Retirar temporalment fins al 20 % de l’oli per a estabilitzar el mercat
Davant d’este escenari, LA UNIÓ reclama al Govern que impulse mecanismes de regulació previstos en la normativa europea per a contindre l’enfonsament dels preus en origen i millorar la remuneració dels oleïcultors.
Entre les mesures proposades figura la retirada temporal de fins al 20 % de la producció d’oli d’oliva, mitjançant el seu emmagatzematge durant diversos mesos en almàsseres i cooperatives. L’objectiu és reduir temporalment el volum disponible per a la comercialització, evitar una pressió excessiva de l’oferta i afavorir una recuperació de les cotitzacions. Una vegada que les condicions del mercat milloren, l’oli emmagatzemat podria incorporar-se de nou a la comercialització de manera progressiva.
LA UNIÓ considera necessari actuar amb anticipació i evitar que l’abundància de producte es convertisca en un factor d’enfonsament dels preus. L’organització insistix que els llauradors han de rebre una remuneració que cobrisca els costos de producció i permeta mantindre les seues explotacions en activitat.
L’organització adverteix que no es pot exigir al sector que mantinga l’olivar, conserve el territori i contribuïsca a la sostenibilitat ambiental mentre els preus que perceben els productors els aboquen a treballar a pèrdues. Per això, reclama mesures eficaces que permeten estabilitzar el mercat, garantir la rendibilitat de les explotacions i frenar l’abandó d’un cultiu estratègic per a nombroses comarques de la Comunitat Valenciana.
