Els arrossers de l’Albufera es plantegen no sembrar en 2027 per la caiguda dels preus fins a un 40 %

AVA-ASAJA alerta que els productors acumulen més de 16 milions d’euros en pèrdues durant la campanya de 2026

El sector reclama ajudes extraordinàries i mesures urgents per a evitar l’abandonament del cultiu

Els arrossers del parc natural de l’Albufera es plantegen no sembrar en 2027 davant de la falta de rendibilitat del cultiu. Així ho ha advertit l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), que considera que esta situació, sense precedents, podria tindre conseqüències per a la conservació d’este espai natural.

Segons les estimacions de l’organització, els productors d’arròs de la Comunitat Valenciana han acumulat pèrdues superiors als 16 milions d’euros durant la campanya de 2026, marcada per la caiguda dels preus en origen, l’augment dels costos de producció i els danys provocats per les plagues i la fauna salvatge.

El preu de l’arròs ha baixat fins als 0,31 euros per quilo, un 40 % menys que fa un any i menys de la meitat dels 0,70 euros que es pagaven fa quatre campanyes. AVA-ASAJA assegura que estos preus estan per davall dels costos de producció i que les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC) són insuficients per a compensar les pèrdues.

A esta reducció dels ingressos se suma un increment del 7 % dels costos de producció, a causa de l’encariment del gasoil agrícola, els fertilitzants, les llavors i la mà d’obra.

La situació també s’ha agreujat per les pèrdues de collita, que han arribat al 35 % en algunes parcel·les pels danys causats per aus, flamencs i senglars, així com per malalties com la piriculariosi i plagues com el cucat.

Restriccions i falta de tractaments fitosanitaris

La falta de tractaments fitosanitaris eficaços és una de les reivindicacions habituals del sector. El passat mes de març, el Consell Valencià de Cultura ja va reclamar autoritzacions excepcionals de fungicides per a combatre la piriculariosi als arrossars de l’Albufera, davant de les dificultats que provoca esta malaltia.

AVA-ASAJA denuncia, a més, que els agricultors han d’afrontar restriccions específiques per cultivar dins d’un parc natural, relacionades amb la gestió de l’aigua, les infraestructures, els tractaments agrícoles i la impossibilitat de substituir l’arròs per altres cultius. Segons l’entitat, estes limitacions no van acompanyades de compensacions econòmiques.

L’organització també atribueix la caiguda dels preus a les importacions d’arròs procedents de tercers països, que, segons considera, pressionen a la baixa les cotitzacions europees. Per això, reclama més controls sobre les importacions i una major igualtat en les exigències fitosanitàries.

Ajudes urgents per a evitar l’abandonament del cultiu

Davant d’esta situació, la sectorial de l’arròs d’AVA-ASAJA, reunida el 29 d’octubre, ha acordat sol·licitar a la Generalitat una línia extraordinària d’ajudes directes per a compensar les pèrdues de 2026 i afrontar les despeses de la pròxima sembra.

L’associació també demana que el Consell trasllade al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació la necessitat d’activar fons de la reserva de crisi de la PAC, com es planteja en altres comunitats productores, com Andalusia i Extremadura.

Entre les mesures proposades figuren l’activació de clàusules de salvaguarda davant de les importacions de tercers països, un etiquetatge més clar que identifique l’origen de l’arròs valencià i europeu i l’autorització de matèries actives eficaces per a combatre les plagues, les malalties i les males herbes.

La preocupació per la continuïtat de les explotacions se suma als problemes que arrossega el sector en este espai protegit. Després de la DANA d’octubre de 2024, agricultors de dotze tancats del sud de l’Albufera van denunciar que havien quedat fora dels plans de recuperació i van reclamar actuacions per a reparar els danys en les motes que separen els arrossars del llac.

Finalment, AVA-ASAJA ha acordat demanar una reunió urgent amb el president de la Generalitat i els responsables autonòmics d’Agricultura i Medi Ambient per a buscar solucions que permeten mantindre l’activitat arrossera i evitar que esta situació es repetisca en les pròximes campanyes.