Els sectors del raïm de taula i el nispro reclamen una rebaixa permanent dels mòduls de l’IRPF davant la pèrdua de rendibilitat

Les organitzacions agràries demanen una reducció estructural dels índexs fiscals aplicables als dos cultius

El sector alerta que els actuals mòduls no reflecteixen la realitat econòmica de les explotacions

Les principals organitzacions i entitats representatives del sector del raïm de taula i del nispro de la Comunitat Valenciana han sol·licitat a la Conselleria d’Agricultura que impulse davant el Govern central una reducció estructural i permanent dels índexs de rendiment net de l’IRPF aplicables a aquests cultius dins del règim de mòduls.

La petició, traslladada mitjançant un escrit conjunt dirigit al conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, planteja fixar l’índex de rendiment net en el 0,20 per al raïm de taula i el nispro, enfront dels actuals 0,32 i 0,37. A més, es reclama un índex reduït del 0,16 per al raïm de taula amb DOP Uva de Mesa Embossada del Vinalopó.

El sector considera que els actuals mòduls fiscals no reflecteixen la realitat econòmica d’uns cultius caracteritzats pel seu elevat component artesanal, la forta dependència de mà d’obra i l’increment constant dels costos de producció.

Entre els factors que han deteriorat la rendibilitat destaquen l’encariment de costos laborals, energia, fertilitzants, fitosanitaris i aigua, així com les exigents tasques de cultiu i manipulació.

En el cas del raïm de taula, diversos estudis assenyalen que l’actual índex fiscal no s’ajusta a la rendibilitat real del cultiu, generant un greuge comparatiu i posant en risc la viabilitat de les explotacions familiars.

Pel que fa al nispro, amb més de 1.000 hectàrees i uns 1.200 agricultors, es tracta d’un cultiu altament intensiu en mà d’obra, amb costos elevats derivats de l’aclarida manual, la recol·lecció i l’envasament, amb una despesa mitjana que supera els 8.700 euros per hectàrea.

Les organitzacions alerten que la pèrdua de rendibilitat pot provocar l’abandó progressiu dels cultius, amb conseqüències econòmiques, socials i territorials per a les zones productores, i reclamen un marc fiscal estable i adaptat a la realitat productiva.