L’Ajuntament de Torrent ha expressat la seua indignació davant la liquidació rebuda pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que exigeix el pagament d’un cànon d’ocupació de domini públic hidràulic per dues passarel·les arrasades fa més de sis mesos per la DANA del 29 d’octubre de 2024.
L’alcaldessa, Amparo Folgado, ha denunciat el que considera un “afront institucional” i un “contrasentit moral”, ja que aquestes estructures, situades sobre el barranc del Poyo i el barranc de l’Horteta, ja no existixen i les seues restes encara són visibles com a testimoni de la destrucció.
Dues passarel·les essencials, ara desaparegudes
Les passarel·les connectaven el CEIP Joan XXIII amb el barri del Xenillet i el carrer Perellonet amb el polígon Mas del Jutge. Eren utilitzades diàriament per centenars de veïns, i es trobaven en terrenys gestionats per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ).
La forta DANA va provocar més de 700 l/m² de precipitacions a la capçalera del Júcar, al municipi de Turís, causant desbordaments i destruccions massives. La Generalitat Valenciana ha assumit la reconstrucció de les passarel·les, mentre el Govern central encara no ha actuat.
El cànon: una “ocupació teòrica” sobre ruïnes
El cànon número 2025/03864 calcula una ocupació teòrica de 441 m² com si les passarel·les continuaren existint. “No hi ha ocupació, ni ús, ni benefici. I ens arriba una factura. És incomprensible”, ha afirmat Folgado.
L’alcaldessa ha criticat el silenci del Ministeri i la CHJ després de la catàstrofe i ha denunciat que no han visitat la zona ni s’han interessat per l’estat real dels barrancs.
Demanda urgent: un Pla Sud per a Torrent
A més de rebutjar el cànon, Folgado ha reiterat la necessitat d’un Pla Sud per als barrancs del Poyo i l’Horteta, similar al que va protegir la ciutat de València després de la riuada de 1957. Ha recordat que, segons un estudi de la Universitat de València, durant la DANA el barranc de l’Horteta va canalitzar més cabal que el del Poyo.
“Torrent no pot viure amb por cada vegada que plou. Necessitem seguretat, no sobresalts. I això no es resol amb cartes de cobrament”, ha declarat amb fermesa.
Sol·licitud formal al Ministeri
L’Ajuntament enviarà una petició formal al Ministeri i a la CHJ per a:
- Paralitzar el cobrament del cànon.
- Exigir una revisió dels criteris per a cànons hidràulics.
- Proposar l’exempció en casos de destrucció per causes naturals, inexistència d’ús i quan les obres de reconstrucció corresponguen a altres administracions.
“Cooperació sí, càstigs no. Els ajuntaments som els primers en actuar en emergències, però no podem ser també els primers en pagar per allò que ja no existix”, ha conclòs Folgado.
