La Generalitat ha formalitzat gairebé 400 contractes d’emergència per a afrontar els efectes de la riada, contractant 296 empreses diferents per a la reconstrucció d’infraestructures crítiques.
Aquestes actuacions inclouen reparacions urgents en infraestructures ferroviàries, hidráuliques, agràries, educatives i de transport, tot plegat amb l’objectiu d’accelerar la reconstrucció, garantir la liquidesa financera i protegir l’ocupació.
La consellera de Hisenda i Economia, Ruth Merino, ha subratllat a Les Corts que la contractació d’emergència està contemplada en la Llei de Contractes del Sector Públic per a situacions excepcionals i urgents:
“L’acció pública no és una opció, sinó una obligació: accelerar la reconstrucció, garantir la liquidesa i protegir l’ocupació”.
Merino ha destacat que el Consell ha executat totes aquestes contractacions amb total transparència, sotmès al control d’Intervenció i informant al Consell dins del termini de 30 dies establert per aquesta modalitat.
A més, la consellera ha recordat que el Govern d’Espanya també ha fet ús d’aquest mecanisme per reparar els danys provocats per la DANA, tal com reflecteix el Reial Decret-lley 7/2024 i la declaració de zona gravement afectada per l’emergència de protecció civil. També ha citat com a precedent la gestió de la pandèmia pel Consell del Botànic, que va tramitar contractes d’emergència per un valor de 254 milions d’euros durant 14 mesos.
Finalment, Merino s’ha preguntat si l’interpel·lació no té tant a veure amb amb quines empreses es contracta, sinó amb qui governa en cada moment, atès que moltes de les empreses contractades han treballat de forma recurrent en diferents administracions de tot l’espectre polític.
