La investigació, liderada per professionals d’Infermeria, avalua una tècnica d’imatge per fluorescència que identifica en temps real una elevada càrrega bacteriana en ferides de difícil cicatrització.
El mètode ha aconseguit una sensibilitat del 90,9 % i una precisió diagnòstica global del 85 %, i pot ajudar a millorar la valoració de les ferides i la planificació del tractament.
Un estudi liderat per professionals d’Infermeria del Grup d’Investigació en Dermatologia i Regeneració Tissular de l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe) ha demostrat la utilitat de la imatge per fluorescència per a detectar de manera precoç una càrrega bacteriana rellevant en ferides que encara no presenten signes evidents d’infecció.
El treball, desenvolupat en col·laboració amb el Servici de Dermatologia de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València, mostra que esta tecnologia permet obtindre informació immediata sobre la presència de bacteris durant la mateixa consulta. Els resultats s’han publicat en la revista científica Journal of Wound Management.
La investigació va incloure pacients amb ferides de més de sis setmanes d’evolució i sense manifestacions clíniques evidents d’infecció. L’equip va utilitzar un dispositiu portàtil d’imatge per fluorescència per a visualitzar la presència de determinats bacteris directament sobre el llit de la ferida. Posteriorment, els resultats es van comparar amb els dels cultius microbiològics convencionals.
La tècnica va aconseguir una sensibilitat del 90,9 % i una precisió diagnòstica global del 85 % a l’hora d’identificar una càrrega bacteriana clínicament significativa. Estes dades avalen el potencial de l’eina com a complement de la valoració clínica i com a suport en la presa de decisions sobre el tractament de les ferides.
Informació microbiològica en temps real
La imatge per fluorescència és una tècnica no invasiva que permet detectar en temps real senyals associats a una càrrega bacteriana elevada. Pot resultar especialment útil en ferides que no mostren els signes habituals d’infecció, però l’evolució clínica de les quals fa sospitar una colonització bacteriana significativa.
La informació obtinguda pot ajudar a seleccionar amb més precisió les zones de les quals s’han de prendre mostres microbiològiques, preparar el llit de la ferida i planificar el tractament local.
A més, esta tecnologia podria contribuir a adaptar les cures a les necessitats de cada pacient i afavorir un ús més adequat dels tractaments antimicrobians. No obstant això, els investigadors remarquen que es tracta d’una eina de suport que no substituïx la valoració clínica ni els cultius microbiològics quan siguen necessaris.
El treball posa en relleu la contribució dels professionals d’Infermeria a la investigació científica i a l’avaluació de noves tecnologies aplicades a les cures. La participació en equips multidisciplinaris permet impulsar projectes orientats a millorar la qualitat, la seguretat i l’eficiència de l’atenció sanitària.
La investigació també destaca la importància de la col·laboració entre professionals d’Infermeria i Medicina per a traslladar l’evidència científica a la pràctica assistencial i buscar noves solucions davant de problemes complexos, com les ferides cròniques o de difícil cicatrització.
En este cas, els resultats aporten evidència sobre la utilitat d’una tècnica no invasiva que proporciona informació durant la mateixa consulta i que podria facilitar una valoració més precisa de les ferides i una millor planificació del tractament.
