Els agricultors i ramaders tenim molt a dir en el marc del Dia Mundial del Medi Ambient.
Som les persones que mantenim, dia rere dia, el mant verd que no es crema, el paisatge viu que absorbeix diòxid de carboni i allibera oxigen a l’atmosfera; el sòl que no s’erosiona i frena el desert; la terra sobre la qual produïm aliments sans i saludables.
No conec cap agricultor o ramader que no vulga que els seus camps estiguen ben cuidats i respectuosos amb el medi ambient. Naturalment, volem preservar la terra que vam heretar dels nostres pares i que, amb sort, podran gaudir els nostres fills. Quan fem servir un fitosanitari, per exemple, no és perquè ens agrade malgastar diners, sinó perquè és necessari per combatre una plaga o una malaltia que afecta el cultiu.
Les lleis europees tenen la lloable intenció d’aconseguir un camp més sostenible, però si només es limiten a prohibir i prohibir sense donar alternatives eficaces, provoquen l’efecte contrari: multiplicar el desaprofitament, arruïnar els productors i accelerar l’abandonament dels camps, amb la conseqüent degradació mediambiental. No hi pot haver camp verd amb números rojos.
El sector agrari europeu està fent un gran esforç per adaptar-se a les rigoroses i sovint incoherents exigències de Brussel·les: fem servir menys herbicides, menys insecticides, menys adobs, menys antibiòtics, menys aigua de reg… Però després, a l’hora de vendre al mercat, no rebem una compensació justa. Ben al contrari, la mateixa UE ens deixa a mercè dels productes de tercers països que no compleixen els mateixos estàndards fitosanitaris i mediambientals. Si una substància es prohibeix a Europa pel seu risc mediambiental, per què es permet en productes d’importació? No compartim, tots, el mateix medi ambient?
Per això, des de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) i la Fundació Agricultura i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana (FUVAMA), a més de demanar reciprocitat en els acords comercials i una cadena alimentària europea que impedisca la venda a pèrdues, proposem la creació d’una Llei d’espais verds productius que reconega socialment i compense econòmicament els serveis agroambientals que realitzen els agricultors i ramaders. Seria la millor inversió per evitar el punt de no retorn, en un sector que pateix un envelliment rècord i una manca absoluta de relleu generacional.
Per últim, voldria destacar que enguany, després de la catastròfica DANA, els agricultors i ramaders valencians vam donar una lliçó de solidaritat, traient els tractors per rescatar veïns, retirar fang i aportar esperança enmig de la desolació. Set mesos després, encara hi ha moltes ajudes pendents (alguns no rebran res) i molts camps per reparar. Recuperar el potencial productiu de la nostra agricultura és un pas imprescindible si volem cuidar el nostre medi ambient. I construir les infraestructures hidràuliques pendents és essencial si volem evitar que futures DANAs causen tants danys humans, materials i mediambientals.
