Albal participa en el Recompte Nocturn de Persones Sense Llar impulsat pel Govern d’Espanya i la Generalitat Valenciana

El director general Pedro Carceller i la cap de Servei, Elena Puig, visitaren el Centre de Serveis Socials d’Albal per coordinar l’activitat.

L’objectiu de la jornada va ser obtindre una radiografia precisa de la situació de centenars de persones sense llar als municipis de l’Horta Sud.


El dijous 27, més de 300 persones —entre voluntariat, professionals dels Serveis Socials municipals, entitats socials i personal tècnic de la Direcció General d’Inclusió de la Generalitat Valenciana— recorrerien diversos municipis en plena nit amb un objectiu comú: visibilitzar i comptabilitzar aquelles persones que, per múltiples circumstàncies, es veuen obligades a afrontar cada dia les dures condicions de viure al carrer.

Este treball és essencial perquè les polítiques públiques disposen d’informació real i actualitzada, permetent identificar la situació d’estes persones, focalitzar els esforços i actuar de manera eficaç.

El 26 de novembre, el director general Pedro Carceller i la cap de Servei Elena Puig visitaren el Centre de Serveis Socials d’Albal per coordinar la proposta i entregar el material d’identificació a les persones participants.

El dispositiu local va estar format per personal tècnic de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Albal, professionals de l’entitat Sant Joan de Déu València, persones voluntàries del municipi i la col·laboració i supervisió de la Policia Local d’Albal.

Abans d’iniciar el rastreig nocturn, el dia 27 es va dividir el plànol del municipi en quatre zones d’actuació, establint-se un punt de control central al Centre de Serveis Socials, al carrer Santa Anna, 30. Des d’allí s’organitzaren els equips, es distribuí la informació i es marcà el protocol per garantir un recompte segur, coordinat i exhaustiu.

La finalitat era elaborar una radiografia precisa de la situació de les persones sense llar a l’Horta Sud: crear un mapa real de les seues condicions de vida i necessitats, ajustar els recursos, orientar millor les intervencions i atendre situacions de gran precarietat.

Segons les últimes dades del programa de recomptes, a la Comunitat Valenciana aproximadament 837 persones es trobaven en situació de sinhogarisme en 2023: 366 allotjades en centres i 471 dormint al carrer. Les xifres reflectixen un increment respecte a 2021 (754 persones), posant de manifest la necessitat de reforçar la detecció, la prevenció i l’atenció.

Este operatiu s’emmarca en l’Estrategia Nacional per a la Lluita contra el Sinhogarisme 2023-2030, impulsada pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, i que este any ha comptat amb la participació prioritària dels municipis afectats per la DANA del 29 d’octubre de 2024.

La cap de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Albal, Inma Ruiz, va destacar que «en el dispositiu realitzat es van identificar set persones en situació de sinhogarisme, totes amb expedient actiu al Departament de Serveis Socials. Són persones en situació de vulnerabilitat, encara que en cap cas s’ha detectat un risc extrem».

En cada zona van participar equips de dues o tres persones, totes amb telèfon mòbil i l’aplicació SIGMA, amb la qual —sempre de manera voluntària— es registraven les dades d’identificació i la ubicació exacta de les persones que acceptaven participar.

També es recolliren dades sobre xarxa de suport, prestacions, temps en situació de carrer i altres elements útils per a la intervenció social. La informació, degudament protegida, és essencial per a obtindre una fotografia real i actualitzada del sinhogarisme al municipi.

Ruiz va subratllar que «la informació recollida és clau per ajustar la planificació de recursos, reforçar programes existents i orientar futures actuacions de manera més precisa i eficient, garantint una resposta adequada a les necessitats detectades».

En definitiva, el recompte nocturn d’Albal reafirma el compromís del municipi amb la detecció, atenció i acompanyament de les persones sense llar. Un treball coordinat, pròxim i humà que impulsa polítiques socials més eficaces i una comunitat més conscient, solidària i inclusiva.