Hui, Dia Mundial del Medi ambient, els agricultors i ramaders tenim molt a reivindicar.
Des de la Fundació Valenciana d’Agricultura i Medi Ambient (FUVAMA) sempre hem dit que el nostre treball prioritari és proporcionar aliments a la societat, però a més cuidem el territori, donem vida a les àrees rurals, creguem tallafocs naturals contra els incendis forestals i som un dic contra la desertificació, entre altres serveis ambientals mai prou reconeguts i recompensats.
Som els primers a comprendre que la salut del sòl és essencial per a la producció d’aliments i la biodiversitat, que l’aigua ha de tindre una gestió eficient, i que les pràctiques agràries han d’avançar cap a la sostenibilitat (ambiental, social i econòmica) dins d’uns terminis i objectius realistes. Som l’únic sector econòmic que descontamina.
Som els primers ecologistes, com bé ha proclamat el Papa Francesc, malgrat els intents d’uns altres que no coneixen la realitat del camp d’imposar un ecologisme radical i ideològic en les polítiques europees.
Les eleccions d’aquest diumenge resulten decisives per al futur de la sobirania alimentària i la preservació ambiental a la UE. Volem continuar exercint la nostra contribució essencial, però no podrem fer-ho si des de l’Eurocambra ens posen bastons a la roda en lloc d’ajudar-nos a millorar el nostre entorn.
Aquest diumenge votem entre mantindre un Pacte Verd a esquena del camp o recuperar unes polítiques agràries consensuades; entre una Llei de Restauració de la Naturalesa o una Llei de Restauració de l’Agricultura; entre continuar fomentant la competència deslleial de països tercers o establir la reciprocitat; entre obrir les portes a noves plagues o millorar la prevenció i el control fitosanitari; entre prohibir matèries actives de manera ideològica o apostar científicament per la lluita biològica i les noves tècniques genòmiques; entre destruir preses i retallar regadius o construir infraestructures per a emmagatzemar i distribuir l’aigua en moments de sequera com l’actual; entre la despoblació, els incendis i el desert o mantindre la població rural i els camps cultivats.
No pot haver-hi una agricultura verda amb números rojos. A l’hora de votar, hem de ser pragmàtics, tindre en compte el que ha succeït fins ara i triar l’opció que més afavorisca el desenvolupament d’una agricultura viva, sostenible i rendible.
