Els aranzels de Trump expulsen les mandarines i taronges espanyoles del mercat estatunidenc
Els bons resultats que cullen les exportacions agroalimentàries de la Comunitat Valenciana en plena crisi del Covid-19 es veuen lamentablement entelats per la pèrdua definitiva del mercat estatunidenc per al comerç de les mandarines i taronges espanyoles.
L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) confirma els pitjors auguris i constata, a partir de dades de la interprofessional Ailimpo, que els aranzels de fins al 25% impostos el passat octubre per l’Administració Trump sobre els cítrics i altres produccions agràries nacionals han reduït a zero els enviaments de taronges i mandarines durant la present temporada 2019/20 amb destinació als Estats Units, mentre que les exportacions de llimes a penes aconsegueixen les 922 tones.
AVA-ASAJA subratlla que aquesta mesura aranzelària presa per Washington, en resposta a un conflicte relacionat amb les ajudes destinades al sector aeronàutic Boeing-Airbus, ha suposat la “punta” a la campanya històrica de clementines remeses des del port de Castelló, la qual va registrar el seu rècord d’exportacions en la campanya 2006/07 amb prop de 80.000 tones però que, amb el pas dels anys, experimentava una tendència a la baixa a causa de les pressions i falses acusacions per part del lobby citrícola dels Estats Units.
En aquesta última campanya (amb dades fins al 18 d’abril), destinacions com Oman (1.105 tones) i Panamà (1.003 tn) ja superen a una superpotència com els Estats Units en volum d’exportacions citrícoles espanyoles. Destaca així mateix el cas del Canadà, país veí que, amb l’onzena part d’habitants, compra cinquanta vegades més cítrics (47.790 tn) que els Estats Units.
El president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, lamenta que “el nostre sector agrari s’ha tornat a veure greu i injustament perjudicat per causes que no tenen res a veure amb el camp. La pèrdua del mercat nord-americà se suma al veto del mercat rus provocat també per un problema polític alié al sector agrari, i a la mateixa UE, com és el conflicte d’Ucraïna i Rússia. És evident que l’agricultura valenciana i espanyola anirien molt millor si disposaren d’aquests dos mercats de primera importància mundial i és un despropòsit tindre’ls tancats per el ‘mercadeig’ irresponsable que duen a terme les autoritats comunitàries”.
En aquest sentit, Aguado acusa la UE de “beneficiar descaradament als sectors econòmics del centre-nord del continent mentre no dubta a deixar venuda a l’agricultura mediterrània mitjançant acords comercials amb països tercers o barreres aranzelàries. O es tanca Rússia per a tots o s’obri per a tots, el que és intolerable és que es puguen continuar venent productes industrials als russos (crida l’atenció la venda de cotxes d’Alemanya, país que curiosament li compra el gas a Rússia) i, en canvi, Espanya no puga vendre les seues produccions agroalimentàries a Moscou. Aquesta no és l’Europa que volem: cal obrir mercats als agricultors i no tancar-los, cal donar la clau de les decisions de Brussel·les a tots els seus membres i no sols a uns pocs privilegiats, cal fer més Europa i no dependre cada vegada més de l’alimentació que puga o no arribar-nos de fora”.
