Les importacions citrícoles baten un nou rècord històric en créixer un 15% i Sud-àfrica copa ja el 44%
Les importacions de cítrics procedents de països tercers amb destinació a la Unió Europea (UE) van batre en 2020 –de gener a octubre– un nou rècord històric amb un import de 2.198.146 tones, després d’incrementar-se un 15,4% respecte al mateix període de l’any passat, segons revela un estudi de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) elaborat a partir de les dades d’Eurostat i del Ministeri d’Agricultura.
Sud-àfrica es consolida com el primer país exportador de cítrics a la UE gràcies als avantatges comercials que li atorga l’acord signat en 2016 i ja copa el 44% de les importacions totals. Les 968.640 tones enviades durant 2020 llancen un augment del 24,8% en comparació amb la campanya precedent. El creixement es produeix especialment en mandarines tardanes, que coincideixen amb les varietats primerenques valencianes, després de triplicar la seua superfície en una dècada.
L’informe de AVA-ASAJA també destaca la segona posició d’Egipte, amb 334.354 tones enviades –un 16% més que en 2019– a causa de la plantació de milers d’hectàrees de taronges impulsada per la presa en el riu Nil. Turquia, les importacions citrícoles del qual van encendre les alarmes del sector aquest gener per la detecció de fins a 57 lots amb matèries actives fitosanitàries prohibides a la UE, va polvoritzar els seus registres en 2020 en créixer un 49,5% i aconseguir les 190.294 tones. Per contra, descendeixen els seus carregaments Marroc, a causa del considerable descens de producció, i l’Argentina, en aquest cas arran de la prohibició de la UE de la importació de llimes i taronges després de comptabilitzar-se 133 intercepcions de plagues i malalties de quarantena en les seues mercaderies.
AVA-ASAJA demana a la UE “coherència amb la seua estratègia De la Granja a la Mesa perquè està signant acords comercials amb països tercers que fomenten la substitució dels aliments de proximitat per importacions foranes que generen un major impacte mediambiental. De res servirà elevar les exigències als agricultors europeus si al mateix temps Brussel·les incentiva la tremenda contaminació que emeten els enviaments citrícoles que vénen des de més de 10.000 quilòmetres i la competència en condicions deslleials punt en l’ús de substàncies fitosanitàries que estan prohibides ací com en el còctel de residus que necessiten aplicar als fruits per a evitar podridura durant el transport d’ultramar”.
Recuperar els EUA i Rússia
AVA-ASAJA també reclama a les autoritats comunitàries que “replantegen la seua diplomàcia amb la finalitat de recuperar mercats tan interessants per als cítrics com són els Estats Units –el nou president Biden ha declarat que mantindrà els aranzels del 25% als cítrics espanyols– o Rússia –manté un veto a les produccions hortofructícoles des de 2014 i amenaça amb una ruptura definitiva de les relacions amb la UE–. Brussel·les està demostrant una malaptesa política de conseqüències nefastes per al sector agrari, no per a altres sectors econòmics, i, de nou, una incoherència respecte al comportament amb altres grans potències menys democràtiques on no exhibeix cap problema per a arribar a acords comercials”.
