Les sancions que la Unió Europea (UE) ha imposat a Myanmar en resposta al colp d’estat del passat 1 de febrer han causat estupor en el sector arrosser. L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) enlletgeix a Brussel·les que les seues mesures restrictives tan sols s’hagen limitat a deu persones i dues empreses controlades per militars però, en canvi, no haja inclòs penalitzacions contra l’acord comercial que concedeix avantatges aranzelaris a l’arròs.
Aquesta omissió es produeix malgrat les demandes del propi sector, liderat pel COPA-COGECA, entitat que agrupa les principals organitzacions agràries i cooperatives comunitàries, així com d’alguns partits polítics espanyols en el Parlament Europeu. AVA-ASAJA exigeix que les sancions incloguen a l’arròs, de tal manera que la UE suspenga immediatament l’acord comercial subscrit amb Myanmar o, almenys, estenga les mesures de salvaguarda sobre l’arròs el termini del qual acaba enguany.
El responsable de la sectorial de l’arròs de AVA-ASAJA, Miguel Minguet, qui al seu torn és vicepresident del grup de treball de l’arròs del COPA-COGECA, denúncia “la tebiesa immoral que està exhibint Brussel·les cap a un país que vulnera la democràcia i els drets humans. Cal recordar que el tractat ‘Tot menys armes’ amb Myanmar i Cambodja es va impulsar precisament amb la finalitat d’aconseguir una millora econòmica i democràtica en tots dos estats. Però la UE mira a un altre costat malgrat que en 2019 Amnistia Internacional rebera informes segons els quals les forces armades van cometre atrocitats contra la minoria rohingya i al fet que fa dos mesos es perpetrara un colp militar que ha esfondrat el sistema democràtic. Què més ha d’ocórrer perquè la UE, bressol de la democràcia i capdavantera dels drets humans, reaccione amb contundència mitjançant el cessament de tots els privilegis comercials a aquesta dictadura?”
AVA-ASAJA denuncia que el tractat preferencial amb Myanmar ha multiplicat les importacions d’arròs en el mercat europeu, provocant un descens dels preus en l’arròs europeu. L’aplicació en 2019 d’una clausula de salvaguarda per a l’arròs Índica va reduir els enviaments asiàtics al principi, però després de dues temporades quasi han recuperat el seu nivell anterior, mentre que l’altre tipus d’arròs, Japónica (redó), precisament el que es cultiva en la Comunitat Valenciana, ha triplicat i fins i tot quadruplicat durant alguns mesos les importacions a la UE.
Acords comercials
Segons l’estudi del Centre Comú d’Investigació de la Comissió Europea ‘Impacte econòmic acumulat dels acords comercials en l’agricultura de la UE’, l’arròs és un dels sectors més perjudicats per la política comercial comunitària. L’informe augura un augment de les importacions d’entre el 2,7% i el 3,9% per a 2030 i, segons l’escenari ambiciós, la producció europea d’arròs caurà un 1,5% i els preus un 7%.
El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, conclou que “si la UE vol fer caritat en països tercers que millor dedique els seus fons a construir hospitals o carreteres, però que deixe de sacrificar als agricultors com a moneda de canvi en uns acords comercials deslleials, sense reciprocitat i emmarcats en una PAC que és una falsedat perquè no atén les necessitats del camp. El tractat amb Myanmar ni ha millorat a penes la qualitat de vida dels seus agricultors ni ha consolidat la democràcia. Brussel·les hauria de comprovar en quines mans han recaigut els beneficis, perquè si li’ls han quedats els grans de sempre fa pensar quins interessos hi ha veritablement darrere d’aquest teatre hipòcrita. Què compren aquests països a Europa que paguen amb les seues exportacions d’arròs i altres productes agraris?”.
