El món faller sacsejat per la carta de comiat més dura dels últims anys
El taller del reconegut artista, col·lapsat per pressió i problemes econòmics
El món de les Falles s’ha despertat amb una de les cartes de comiat i disculpa més impactants que es recorden. Carlos Carsí, l’artista que fa només deu anys es coronava al més alt de la Secció Especial, ha comparegut a través de les seues xarxes socials després de l’escàndol de la falla Cuba-Literato Azorín, que dilluns denunciava públicament que el seu monument havia quedat inacabada a poques hores de la visita del jurat.
La situació a la demarcació de Ruzafa era desoladora. La comissió, que competeix a la categoria reina, va veure com el projecte en què havien dipositat la seua confiança i pressupost es quedava a mig gas. Sense el remat final i amb peces clau sense encaixar, la falla va quedar automàticament relegada a l’última posició de la Secció Especial, un cop duríssim per a una comissió històrica.
En un missatge carregat d’autocrítica i dolor, Carsí ha reconegut la seua incapacitat per complir els compromisos: “Sé que serveix de molt poc dir que ho sent amb tot el meu cor, però he de dir-ho: ho sento”.
Un taller “mentalment saturat”
L’artista ha confessat que els problemes financers i la pressió psicològica van desbordar la realitat del seu taller. Carsí admet haver ignorat els senyals que indicaven que la seua estructura professional estava ferida de mort: “Moltes persones van confiar amb els ulls tancats en algú amb innombrables problemes per mantenir un taller en peu; algú tocat i mentalment saturat que no es resignava a rendir-se”.
La frase que més ha ressonat en el col·lectiu faller ha estat la seua al·lusió a la “falsa lucidesa”: la creença cega que, malgrat la manca de recursos i de temps, el treball sortiria endavant. “No vaig saber veure que no arribaríem. Vaig creure que podria. La falsa lucidesa d’un taller moribund que no va donar més de si”, admet l’artista, assumint que les comissions tenen tot el dret d’emprendre accions legals contra ell.
El final d’una etapa
Carsí no només ha demanat perdó a presidents i Falleres Majors, sinó que ha agraït profundament als amics, familiars i companys de professió que van intentar ajudar-lo a “traure el vaixell a flot” fins a l’últim minut. La seua despedida sona a punt i apart definitiu en la seua carrera: “Deu anys després de tocar el cel, baixem a l’infern. És moment d’acceptar-ho”.
Aquest incident torna a posar sobre la taula el debat sobre la viabilitat econòmica dels tallers fallers, especialment a la Secció Especial, on l’exigència de volum i detall sovint xoca amb pressupostos asfixiats per la inflació dels materials i la manca de mà d’obra qualificada.
Cronologia del col·lapse:
- Dilluns 16 de març: La comissió Cuba-Literato Azorín denuncia públicament que el monument està incomplert i l’artista no respon.
- Dimarts 17 de març (Matí): El jurat atorga l’últim premi de la Especial a la comissió per la falta d’acabat.
- Dimarts 17 de març (Tarda): Carlos Carsí publica la seua carta de disculpa, assumint tota la responsabilitat i el final del seu taller.
