Carlos Mazón sota l’escrutini del PSPV-PSOE
Comparativa amb Alberto Núñez Feijóo fa saltar alarmes en les Corts
El PSPV-PSOE ha posat sobre la taula una qüestió delicada i d’interès públic. Aquest partit ha fet una demanda directa al president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, perquè aclarisca si està rebent sobresous del Partit Popular. L’interrogant s’ha aixecat a la llum de les retribucions que cobra com a president de la Generalitat, i les similituds amb situacions anteriors, com la de Alberto Núñez Feijóo.
La qüestió es fa més rellevant, ja que no es tracta simplement d’una sospita aïllada. Les comparacions amb Feijóo indiquen la possibilitat d’un patró de comportament dins del Partit Popular, que podria haver estat repetint-se en diferents comunitats autònomes.
Mercedes Caballero, qui actua com a Portaveu socialista de Transparència en les Corts, ha estat la responsable de portar aquesta qüestió al domini públic. La seva posició i el seu càrrec en matèria de transparència li donen un pes especial a aquesta demanda. Caballero espera una resposta clara i transparent per part del president Mazón, insistint en la necessitat de mantenir una administració transparent i lliure de qualsevol ombra de dubte.
La societat valenciana espera ara amb interès la resposta del president de la Generalitat. Serà vital per a la confiança dels ciutadans en les seues institucions que aquestes qüestions siguin tractades amb la màxima seriositat i transparència. L’assumpte dels possibles sobresous es presenta com un repte per a la imatge i la credibilitat de la política valenciana, i requerirà una gestió acurada per part de totes les forces polítiques implicades.
Al moment d’escriure aquesta notícia, encara no s’ha rebut cap declaració oficial per part de la presidència o del Partit Popular en resposta a aquesta demanda. El silenci actual només incrementa l’expectació, i la societat valenciana espera amb impaciència una resposta clara i definitiva sobre l’assumpte. El debat sobre la transparència i la integritat en la política segueix estant, una vegada més, al centre de l’escenari.
