Descobreix l’Origen i l’Evolució del Tatuatge: Més de 240 Obres en una Col·lecció Única
Entre la Tradició i la Modernitat: Com el Tatuatge Exerceix un Múltiple Paper Social i Artístic
L’art del tatuatge, un fenomen amb un profund arrelament cultural, pren el protagonisme en la nova exposició del Caixaforum València, titulada “TATTOO, Art sota la pell”. Aquesta mostra, realitzada en col·laboració amb el “Musée du quai Branly” – Jacques Chirac i la Fundació “la Caixa”, ofereix una immersió en l’art del tatuatge, des dels seus orígens fins a la seua transformació en un fenomen global.
La paraula tatuatge prové de la denominació polinesa que significa “ferida oberta”, i té el seu origen en el s. XVIII. Des d’aleshores, la pràctica de tatuar ha donat lloc a intercanvis entre països, cultures i societats, i ha guanyat un lloc preeminent en la creació artística contemporània.
La col·lecció reuneix més de 240 obres històriques i contemporànies, incloent el treball d’artistes del tatuatge procedents de països com el Japó, els Estats Units, França, Suïssa i Polinèsia. A més, presenta una vintena de models de silicona tatuats per mestres d’aquest art i una altra vintena de projectes de tatuatge pintats en kakemonos.
Amb un enfocament antropològic, geogràfic i artístic, l’exposició no solament es remunta als orígens del tatuatge, sinó que també analitza el ressorgiment d’aquest fenomen, explorant els diferents usos i funcions en diferents èpoques i cultures.
El gest de l’artista, els intercanvis internacionals entre tatuadors i l’aparició d’estils sincrètics són altres aspectes destacats de la mostra, que reflecteix el múltiple paper social del tatuatge, com la seua funció ancestral i identitària o com a objecte de fascinació i creació artística contemporània.
Aquesta exposició, que promet marcar la pell i la ment dels visitants, estarà disponible per a ser visitada per un temps limitat. Pot ser que no agrade a tothom, però el que és segur és que serà difícil d’esborrar del cap l’impressió que deixarà aquest viatge a l’“Art Sota la Pell”.
