La Comissió de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports de l’Ajuntament de València ha aprovat aquest dimarts el canvi de denominació oficial del municipi per una versió bilingüe, amb la forma “Valéncia” en valencià, amb accent tancat, i “Valencia” en castellà.
Es tracta d’una proposta impulsada per l’Alcaldia que ha estat aprovat sense el suport dels grups de l’oposició.
La proposta es fonamenta en criteris històrics i lingüístics recollits en un informe tècnic elaborat pel lingüista i acadèmic de l’AVL Abelard Saragossà, i es basa en l’article 8 del Decret 69/2017 de la Generalitat, que regula l’ús de les denominacions oficials dels municipis valencians.
Procés administratiu fins a l’aprovació definitiva
Després de l’aprovació a comissió, el Ple de l’Ajuntament haurà de donar el vistiplau a l’expedient, que posteriorment s’exposarà a informació pública durant 20 dies hàbils. Si no es presenten al·legacions, no serà necessari un nou acord plenari. En cas contrari, caldrà resoldre les al·legacions abans de l’aprovació definitiva.
Un cop completat el procés municipal, l’expedient es remetrà al Consell de la Generalitat Valenciana, l’òrgan competent per aprovar oficialment el nom dels municipis, tal com estableix la Llei 4/1983 d’Ús i Ensenyament del Valencià.
Arguments lingüístics i pronunciació tradicional
El regidor d’Acció Cultural, José Luis Moreno, ha destacat que l’estudi d’Abelard Saragossà justifica la forma “Valéncia” com a coherent amb la pronúncia majoritària de la població i amb els criteris internacionals sobre toponímia. Moreno també ha remarcat que l’estudi qüestiona el procediment seguit en l’anterior canvi de nom, on es va imposar “València” sense un estudi fonètic exhaustiu per part de l’AVL.
“La falta de correspondència entre la llengua oral i la llengua escrita genera inseguretat lingüística”, ha afirmat Moreno, qui ha apel·lat al consens social i polític i a la defensa transversal dels símbols i la llengua pròpia.
Una decisió amb rerefons simbòlic i identitari
Des del govern municipal s’ha insistit que aquest canvi suposa “adaptar el topònim a la realitat lingüística i social” de la ciutat i contribuir a la normalització de la llengua pròpia, tot respectant també la cooficialitat amb el castellà mitjançant una forma bilingüe del nom del municipi.
