El congrés ‘Memòria i Democràcia’ reuneix experts internacionals per a reflexionar sobre els drets humans, la justícia i la convivència.
Enguix i Mompó defensen una memòria oberta i pedagògica, allunyada del sectarisme i orientada a la llibertat i la dignitat democràtica.
El president, Vicent Mompó, i la vicepresidenta Natàlia Enguix obrin el fòrum de debat memorialista amb ponents com el relator de l’ONU Bernard Duhaime, la professora Alison Ribeiro, el politòleg Alán Barroso, el director de l’Observatori Europeu de Memòria Jordi Guixé i la fiscal Susana Gisbert.
Enguix, responsable de la delegació provincial de Memòria Democràtica, que complix 10 anys, ha afirmat que “la memòria no pot ser mai confrontació, sinó un acte de justícia que ens convida a aprendre de les ombres del passat per a construir un present més humà, plural i solidari”.
“Reivindicar la memòria mai ha de ser un exercici de confrontació, sinó un acte col·lectiu de responsabilitat i justícia”. Amb estes paraules ha obert el congrés internacional ‘Memòria i Democràcia’ la vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, responsable de la delegació provincial de Memòria, que organitza l’esdeveniment i celebra el seu desé aniversari.
Abans, el president de la Diputació, Vicent Mompó, ha reflexionat sobre “les societats democràtiques que se sostenen en les seues institucions i lleis, però també en la memòria que ens permet viure en llibertat”.
El fòrum s’ha iniciat amb una metàfora auditiva de sirenes i bombes, convertida en altaveu contra l’oblit, amb la peça Mare, anit en les trinxeres, interpretada per Josep Zapater i Noelia Pérez. Este silenci simbòlic de la guerra ha donat pas a les intervencions institucionals, que han coincidit en la necessitat de “mirar al futur amb responsabilitat, deixant a un costat els missatges partidistes i apostant per la llibertat i la dignitat”.
Per a Mompó, “és important garantir que els errors del passat mai es repetisquen i que el dolor de les víctimes ens ensenye el valor de la llibertat, sense obrir ferides”. El president ha destacat que el congrés és “un acte de justícia, reconeixement i esperança, per damunt del rancor i el sectarisme”, i ha conclòs que “la democràcia es defensa cada dia amb fets i amb memòria”.
Per la seua part, Natàlia Enguix ha valorat el treball de les associacions memorialistes i ha remarcat que “reivindicar la memòria és reivindicar la mateixa humanitat”. Segons la vicepresidenta, la Diputació aposta per una memòria democràtica oberta, pedagògica i allunyada del sectarisme, orientada a reforçar la convivència i a educar les noves generacions.
En este sentit, Enguix ha posat el focus en la joventut, destacant iniciatives com els premis ‘Memòria a l’Escola’ i el premi ‘María la Jabalina’, que acosten la història recent als estudiants per tal d’entendre “les conseqüències de la guerra i valorar la importància dels drets humans i els principis democràtics”.
El congrés “dona veu a les noves generacions” a través del debat acadèmic de la Xarxa Vives d’Universitats i de ponents com el politòleg i divulgador Alán Barroso, autor de la conferència Com fer match en la Memòria Democràtica?, que reflexiona sobre els discursos d’odi i la defensa de la convivència democràtica.
La jornada compta també amb referents internacionals, com Bernard Duhaime (ONU), Alison Kennedy Ribeiro (Universitat de Warwick), Jordi Guixé (Observatori Europeu de Memòries) i Anna Krekic (Museo della Risiera di San Sabba), que abordaran la memòria com a eina de canvi social i defensa dels drets humans.
Enguix ha subratllat que la Diputació ha impulsat un avanç històric en exhumacions, passant “de poc més de 50 persones a més de 3.000 en els últims deu anys”, i ha conclòs que la memòria “és un pont entre generacions i una garantia de justícia i convivència”.
