Es tracta d’un projecte que desenvolupen de forma coordinada el servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular i la Universitat Jaume I
Els textos reescrits mitjançant chatbots són entre un 15% i un 50% més comprensibles
El projecte s’alinea amb la humanització de l’assistència i l’apoderament dels i les pacients que caracteritzen a la Fe
El servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe i el Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I estan testant l’aplicació de tècniques de lingüística computacional, mitjançant programes d’intel·ligència artificial. Per a traduir informes d’alta mèdica anonimitzats a un llenguatge més comprensible per als i les pacients.
La iniciativa, ara com ara en proves, cerca que la persona entenga millor quin és el seu estat de salut. Així com les directrius mèdiques i els tractaments farmacològics. Que ha de seguir quan ix del centre mèdic i torna a casa, amb independència dels seus estudis o coneixements en la matèria.
El projecte va arrancar l’any passat amb la identificació dels elements que calia adaptar al llenguatge del pacient i el dictat de les instruccions adequades perquè un chatbot reescriguera els textos.
En concret, es va posar el focus a evitar un argot massa tècnic o abreviatures i sigles. Es va seleccionar la informació realment important per a cada pacient.
A més, els noms dels medicaments es van acompanyar d’una succinta explicació sobre per a què s’usen. en la redacció, es van prioritzar les frases clares, concises i curtes. L’últim pas va consistir en una ràpida revisió per part dels i les professionals sanitaris per a comprovar les informacions.
En total, s’han ‘traduït’ a un llenguatge divulgatiu 50 informes
En total, s’han ‘traduït’ a un llenguatge divulgatiu 50 informes. Els textos reescrits s’han analitzat amb diferents fórmules lingüístiques que mesuren si són fàcils o difícils d’entendre. Els resultats preliminars Indiquen que les noves versions de chatbots, basades en tècniques de lingüística computacional com el Processament del Llenguatge Natural. Són capaços d’adaptar el llenguatge mèdic complex a un nivell assequible per a tots i totes les pacients.
El resultat s’alinea amb l’afany d’humanització i apoderament dels i les pacients que caracteritza a l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe. “La comprensió de la informació és crucial perquè la persona puga decidir sobre la seua salut”. Ha postil·lat el cap del servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de La Fe, Manuel Miralles.
Quantifica la millora Adéla Kotatkova, professora del departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I. Qui ha explicat que “l’anàlisi metalingüística indica que l’índex de comprensió dels informes d’alta reescrits s’incrementa entre el 15% i el 50%”.
El doctor Miralles ha afegit que “una persona ben informada sol seguir més i millor les recomanacions del seu metge i no cerca pel seu compte en fonts no oficials informació que, a més, pot malinterpretar”.
El grup de treball busca ara acarar els resultats obtinguts a partir dels algorismes lingüístics. Amb anàlisis realitzades per grups d’usuaris amb entrenament lingüístic o metge no específic. També es pretén estendre el projecte a altres llengües cooficials, ampliar la xifra inicial de 50 informes a 200 per a incrementar la representativitat de la mostra i aplicar les tècniques de lingüística computacional desenvolupades per a Cirurgia Vascular a altres especialitats mèdiques.
