Històricament s’utilitzava però la professió ha experiment durant les últimes dècades una transformació, modernització, tecnificació i professionalització totalment allunyada ja dels antics estereotips
LA UNIÓ de Llauradors demana a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que retire l’accepció despectiva de la paraula llauro como a persona rústica i sense refinament
LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders ha remés un escrit a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per a que retire l’accepció despectiva de la paraula llauro del seu diccionari perquè no s’adapta a la realitat actual.
El Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua té com a segona accepció de la definició de la paraula llauro com a “Persona rústica, sense refinament”:
LA UNIÓ considera que en ser una accepció que es lliga, ineludiblement, amb la primera de les accepcions del Diccionari Normatiu Valencià, afecta de forma directa a la professió de “llaurador” al que indirectament se li pot considerar com a persona rústica i sense refinament,
Evidentment es tracta d’una accepció despectiva cap a les persones que es dediquen, en general, al treball al camp que, efectivament, històricament venia usant-se amb esta definició, però segons l’organització agrària “el sector i concretament la professió han experiment durant les últimes dècades una transformació, modernització, tecnificació i professionalització totalment allunyada ja dels antics estereotips”. LA UNIÓ assenyala a més que actualment s’està en un procés de digitalització important mitjançant els Fons Next Generation del Pla Europeu per a la Recuperació i Resiliència.
En conseqüència, des de LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders s’ha sol·licitat a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que inicie les gestions adients per a adaptar la definició de “llauro” a la realitat actual, evitant accepcions despectives ja que, en l’actualitat, i en moltes ocasions definir-se com a “llauro” significa orgull de pertinença a la professió de llaurador o agricultor.
