LA UNIÓ de Llauradors demana al Govern espanyol que pressione a Brussel·les per a exigir la reciprocitat i s’implique en la defensa dels riscos que suposa aquesta situació per als consumidors europeus
Turquia va acaparar al gener la major part de les alertes europees dels països importadors de fruites i hortalisses per contindre restes de plaguicides prohibits
El sistema d’alertes europeu del RASFF (autoritat de la Comissió Europea per a la seguretat en aliments) va notificar al gener un total de 61 alertes de fruites i hortalisses amb destinació al mercat de la Unió Europea procedents de Turquia, per contindre residus de plaguicides, entre ells el Metil-clorpirifos i Clorpirifos prohibits ací o pesticides que superaven els Límits Màxims de Residus permesos en el mercat comunitari. Turquia va acaparar així la major part d’eixes alertes europees dels principals països importadors de fruites i hortalisses per contindre restes de plaguicides prohibits.
En cítrics es van produir 25 rebutjos de Turquia, la qual cosa suposa el 40% del total. El 65% per cent del global de les alertes (40) són per detectar la presència de Metil Clorpirifos o Clorpirifos procedents de les importacions de fruites i hortalisses de Turquia, substàncies actives prohibides en territori comunitari. De les 40 alertes amb Clorpirifos o Metil Clorpirifos, 32 es van detectar en cítrics (el 80% de les mateixes) i d’elles, 31 en cítrics provinents de Turquia (97%).
Turquia prossegueix la seua tendència alcista ja consolidada en 2021 on va augmentar les alertes un 57% sobre l’any anterior. No obstant això, a Turquia no se li realitzen auditories per plaguicides des de fa més de dos anys.
Gràcies en bona part a les reiterades denúncies per part de LA UNIÓ sobre les alertes procedents de Turquia, la Comissió Europea va augmentar la pressió inspectora als cítrics d’eixe país mitjançant el Reglament d’Execució 2021/1900 de 27 d’octubre de 2021, elevant els controls fins al 20% en cítrics (llimes, mandarines i taronges), magranes i pimentons. Malgrat això, les alertes sanitàries s’han vingut reproduint durant els últims mesos i per tant des de LA UNIÓ s’aposta per la suspensió de les importacions d’aquestes produccions procedents de Turquia fins que garantisca la seguretat alimentària en els productes que pretén posar en el mercat de la Unió Europea. De la mateixa manera, sol·licita per a Egipte un control mínim dels seus cítrics del 20%, perquè en aquests moments són únicament aleatoris.
En aquest sentit, l’organització agrària insta el Govern espanyol, a través del Ministeri d’Agricultura i del Ministeri de Consum, a implicar-se en la defensa del sector dels cítrics tant per la falta de reciprocitat com davant els riscos que poden ocasionar per a les persones consumidores i que poden afectar la seua salut. LA UNIÓ considera necessària una reciprocitat o adopció de clàusules espill perquè es complisquen els mateixos estàndards socials, laborals i mediambientals en els cítrics de fora respecte als d’ací.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, indica que “l’estratègia europea De la granja a la taula hauria de ser per a tots en la reciprocitat d’ús de productes fitosanitaris i formes de producció. Els països que l’accepten com nosaltres per a entrar els seus productes a Europa bé, i els que no doncs cap endarrere. Ens imposen des de la Unió Europea unes formes de producció amb els estàndards més estrictes a nivell mundial, per a millorar la seguretat dels consumidors i els aspectes ambientals, circumstància que no ens sembla malament però sempre que fora igual per a tots perquè ara vivim una situació de competència deslleial i amb un increment de costos per l’ús desigual de productes fitosanitaris respecte als de tercers països”.
Peris insisteix que “tots els productes agroalimentaris de tercers països que entren a la Unió Europea, inclosos els cítrics, haurien de tindre els mateixos paràmetres de seguretat alimentària que els produïts per nosaltres. Les importacions fan mal a les produccions europees i provoquen efectes econòmics greus en els productors, a més de l’evident risc per a la salut que tenen per als consumidors. Si una matèria activa o pesticida és dolenta a Espanya i es prohibeix per la UE, dic jo que també ho serà per a les de Turquia o Sud-àfrica, no?
Més informació de noticies al nostre Periòdic Valencià
