La UNIÓ denuncia augment del 90% en alertes europees per matèries actives no autoritzades en hortofructícoles importats

L’organització agrària demana augmentar fins al 50% els controls a països amb un elevat número d’alertes per a donar major seguretat alimentària als ciutadans de la UE

LA UNIÓ denuncia un augment enguany del 90% de les alertes europees amb matèries actives no autoritzades en productes hortofructícoles importats

La Unió Llauradora informa que el sistema europeu d’alertes en aliments RASFF ha detectat en març un total de 83 alertes de productes hortofructícoles de tercers països amb matèries actives no autoritzades a la UE o per superar els Límits Màxims de Residus (LMR) permesos, la qual cosa suposa un 48% més que al febrer.

Si al març les dades van a l’alça, encara són superiors si sumem tot 2024. En els tres primers mesos de l’any la suma ascendeix a 226 alertes, un 90% més que en 2022. Turquia arriba a les 26 alertes el mes de març i 77 en els primers tres mesos de l’any, el que significa un augment del 86 i del 46%, respectivament. Per la seua part Egipte té 13 alertes al març i 32 en tot 2024, la qual cosa representa una pujada del 86 i 78%, respectivament. Pel que fa a cítrics les dades indiquen també un increment de les alertes. Hi ha 17 al març (+31%) i 52 en l’acumulat del primer trimestre de 2024 (+24%). Turquia augmenta els seus alertes al març un 120%.

LA UNIÓ insta la Unió Europea a no autoritzar aquelles importacions de productes de tercers països que continguen matèries actives l’ús de les quals no està autoritzat ací, com per exemple el Clorpirifos i Metil clorpirifos. També commina al Govern d’Espanya a seguir la línia del que ha fet ja França amb la matèria activa fosmet i les importacions de cireres, ja que va prohibir la seua entrada en territori gal durant el període d’un any quan aquest insecticida procedisca de països tercers on el seu ús estiga permés.

L’organització també advoca per augmentar fins al 50% els controls oficials als productes importats de països amb un número elevat d’alertes com Turquia i Egipte, que en l’actualitat se situen en el 30 i 20%, respectivament, per a alguns cultius. “Caldria unificar els controls davant el continuat increment de les alertes per a oferir una major seguretat alimentària a la ciutadania europea”, indica Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ. Una altra petició passa perquè si s’observa un increment del 5% de les alertes en algun producte, es tanquen automàticament les importacions turques o egípcies d’eixos productes agrícoles amb restes de pesticides no autoritzats a la UE o que superen els LMR establits. De la mateixa manera demana reforçar i dotar de majors recursos el sistema RASFF per a ser encara més eficient en la detecció en incrementar-se el nombre d’inspeccions.

Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, indica que “no pot ser que existisca mànega ampla per als tercers països a l’hora d’entrar amb els seus productes en els mercats europeus, mentre ací nosaltres fem esforços en la reducció de l’ús de pesticides que ens han provocat més dificultats per a controlar les plagues i majors costos productius que hem d’assumir”. L’organització justifica la seua petició per diferents motius i, el primer, és el de ser coherent en la política de la UE de desautorització de l’ús d’unes certes substàncies actives sobre l’argument d’evitar riscos per a la salut per als consumidors europeus. “És incomprensible que es retiren de l’ús certs fitosanitaris en la producció europea i que després ens els puguem trobar en els productes que importem. Això és enganyar i jugar amb la salut dels consumidors europeus”, critica.

En la mateixa línia, a més, l’entrada d’aquests productes genera una clara competència deslleial per als llauradors de la Unió Europea que no tenen els mateixos mecanismes de lluita contra les plagues i que veuen com augmenten també els seus costos de producció, amb pèrdues evidents en un percentatge de fruita que no és útil per a eixir als mercats o majors despeses per la lluita biològica i disposar de tractaments menys efectius.

LA UNIÓ demana que es realitze una anàlisi de risc sobre les importacions de productes de llocs on s’usen substàncies no autoritzades a la UE i, en base, als resultats, s’adopten les restriccions necessàries per a salvaguardar la salut dels consumidors i evitar la competència deslleial que distorsiona els mercats de les nostres produccions.

De la mateixa manera, insta la Comissió Europea que els països amb els quals signa acords comercials assumisquen un compromís de reducció d’ús de fitosanitaris o pesticides i a accelerar els treballs per a implantar les clàusules espill en el marc de l’Estratègia de la Granja a la taula. “Cal alinear les relacions comercials de la UE a les normes de producció europees. Amb l’encariment dels costos de producció, cal exigir als productes importats els mateixos requisits fitosanitaris, ambientals, de seguretat i ètics que estan regulats per a les produccions europees”, assegura Peris.