Els últims dades del sistema europeu d’alertes alimentàries revelen un nou augment de les intercepcions de fruites i hortalisses procedents de països tercers amb matèries actives no autoritzades o que superen els Límits Màxims de Residus (LMR) permesos a la UE.
Durant el primer trimestre d’enguany, s’han registrat 251 intercepcions, un 11% més que en el mateix període de l’any passat, segons denúncia LA UNIÓ Llauradora.
Només durant el mes de març s’han detectat 94 casos, enfront dels 83 de març de 2024, cosa que suposa un increment del 13%. En el cas concret dels cítrics, s’han registrat 28 intercepcions durant el primer trimestre, de les quals un 64% provenien d’Egipte, el nostre principal competidor en aquestes dates, amb taronges a preus molt baixos.
Totes les substàncies actives rebutjades són no autoritzades per als productors de la Unió Europea, o bé superen els límits de residus permesos. Per tant, LA UNIÓ considera que es tracta d’una competència deslleial i un risc potencial per a la salut dels consumidors.
Davant d’aquesta situació, LA UNIÓ reclama mesures contundents i denuncia la passivitat de la Comissió Europea. Entre les propostes plantejades es troba l’augment fins al 50% dels controls d’identitat i físics a les importacions procedents de països com Egipte i Turquia, així com l’ampliació del període de control a tot un any. A més, si en qualsevol mes es detecta un increment del 5% en les alertes d’un producte concret, es proposa el tancament temporal de les importacions d’eixos productes i països.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, ha insistit en la necessitat de mecanismes de reciprocitat:
“No sabem res de les anomenades ‘clàusules mirall’ ni de compromisos reals per a reduir l’ús de matèries actives en països tercers com sí es fa ací. Les autoritats comunitàries haurien de replantejar-se les seues polítiques: si un producte és dolent per a la salut ací, també ho hauria de ser si entra des de fora”.
LA UNIÓ reitera que els productes importats han de complir els mateixos estàndards que s’exigeixen a l’agricultura europea, ja que els agricultors locals assumeixen costos més elevats i majors dificultats per controlar plagues, mentre els productes forans no respecten aquests criteris.
“Estem fent grans esforços per reduir pesticides, però no es pot competir així”, conclou Peris.
