Els llauradors del caqui, ofegats per la falta de productes fitosanitaris efectius
LA UNIÓ reclama reciprocitat amb tercers països i més ajudes per garantir la rendibilitat del cultiu
El maneig agronòmic resulta cada vegada més complex per la forta pressió de les plagues i la escassa disponibilitat de matèries actives autoritzades.
LA UNIÓ Llauradora alerta que el caqui patirà cada vegada més rebutjos que llastraran el rendiment dels productors si no s’autoritzen més productes fitosanitaris o matèries actives per a combatre les plagues com el cotonet, la mosca blanca o els trips, que augmenten els costos de producció.
Segons LA UNIÓ, és imprescindible que es faciliten autoritzacions excepcionals de matèries actives que ajuden a gestionar les plagues i reduir els rebutjos. Cada any hi ha menys eines eficaces, mentre que altres països competidors sí que disposen d’elles, per la qual cosa LA UNIÓ reclama reciprocitat amb els països tercers en l’ús de productes fitosanitaris.
A més, exigeix un registre únic de fitosanitaris a la UE i que les autoritzacions excepcionals siguen zonals per a un mateix cultiu. Com que el caqui és un cultiu minoritari, s’haurien de concedir autoritzacions més àgils i ràpides per evitar que arriben tard. Paral·lelament, proposa fomentar la lluita biològica com a complement, però no com a única solució, per garantir la viabilitat del cultiu.
En aquest inici de campanya s’espera una collita d’unes 300.000 tones, superior a les últimes dues, afectades per la dana, encara que lluny de la mitjana productiva. Les bones condicions meteorològiques i les pluges recents afavoriran fruites de gran calibre i qualitat.
El cost d’explotació continua augmentant. Segons Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, “el maneig agronòmic és cada vegada més complex, cal fer una gran inversió en fauna útil dins la lluita biològica, que encara no és prou eficaç, i combinar-la amb els pocs fitosanitaris disponibles, cada volta més cars.” Aquesta situació incrementa de manera desmesurada els costos productius.
A més, les temperatures altes prolongades d’aquest estiu han causat estrés hídric al caqui, una adversitat no coberta per les assegurances agràries. LA UNIÓ demanarà que s’incloga aquesta cobertura. Per altra banda, les últimes pluges han millorat el calibre de la fruita.
LA UNIÓ també exigeix que el caqui no quede fora de les futures ajudes de la PAC i reclama més inversió en investigació per desenvolupar noves varietats que allarguen el calendari de recol·lecció.
La superfície cultivada de caqui ha baixat un 20% en sis anys, passant de 18.500 a 14.000 hectàrees a la Comunitat Valenciana. Tot i això, Carles Peris es mostra optimista: “El futur del caqui depén de controlar les plagues i garantir la rendibilitat. Si ho aconseguim, encara hi ha recorregut per a mantindre i ampliar la seua presència.”
Actualment, el preu mitjà al camp se situa entre 0,50 i 0,65 €/kg, uns 15-20 cèntims més que l’any passat. No obstant això, Peris adverteix que “rebre menys de 60 cèntims no seria sostenible per al llaurador”.
