L’alcalde demana un “pacte verd” per tal que la transició energètica no augmente les desigualtats socials

Joan Ribó clausura el Fòrum Urbà València 2030, un espai de diàleg sobre el futur de la ciutat en què han participat més de 1.500 persones

L’alcalde de València, Joan Ribó, ha demanat un “pacte verd” per tal que “la transició social justa siga l’element transversal en totes les polítiques públiques i forme part del pacte”. L’alcalde, que ha participat en la cloenda del Fòrum Urbà València 2030 juntament amb els vicealcaldes, Sandra Gómez i Sergi Campillo, ha assegurat que “la innovació és un viatge col·lectiu i no una destinació individual” i ha repassat la implicació de les distintes administracions públiques, les universitats, els agents socials i la població per tal d’aconseguir que València siga una de les cent ciutats climàticament neutres en 2030.

L’alcalde ha subratllat la participació de més de 1.500 persones en el procés de debat sobre el futur de la ciutat i ha destacat la voluntat de portar les conclusions del fòrum al Ple municipal. En este sentit, Joan Ribó ha afirmat que “la missió climàtica València 2030 ens ajudarà aconseguir eixa València desitjada i somniada però també sabem que no anirem lluny si anem sols. És un projecte de ciutat i, per això, necessitem lideratges distribuïts en tots els nivells de govern, sectors, activitats i àmbits de la nostra vida quotidiana”.

Ribó ha repassat el suport que el marc estratègic València 2030 té en la ciutat ja que “31 dels 33 regidors i regidores de l’Ajuntament han aprovat esta iniciativa”, ha destacat també el recolzament del govern estatal i autonòmic en la matèria i ha repassat les activitats de les universitats valencianes. Així, segons l’alcalde, “les universitats han assumit la missió climàtica de València d’una forma i amb un lideratge impressionant i s’han compromés a transformar els seus campus universitaris”.

Joan Ribó també ha fet referència al compromís dels agents socials, entre els quals “100 associacions que representen més de 3.000 empreses i 7.000 professionals” i ha assegurat que “necessitem sumar les famílies i les llars, els col·legis, les festes i, especialment, les falles, els esdeveniments esportius, els mitjans de comunicació, els responsables de les grans infraestructures i els nostres comerços i mercats”.

L’alcalde ha explicat que la missió climàtica València 2030 comportarà que la ciutat “tinga aire més pur per a respirar, menys contaminació i menys soroll, entorns més saludables, més espais verds de proximitat, més places i espais públics, millor alimentació i alimentació de proximitat, estalvis econòmics amb una factura més barata de la llum i amb la creació de llocs de treball orientats a la sostenibilitat i la digitalització” i ha defensat el treball de les oficines municipals de l’energia per “ajudar proactivament els comerços a transitar cap a la sostenibilitat baixant la factura d’energia i a les comunitats de propietaris oferint-los servicis de rehabilitació de vivendes i eficiència energètica”.

Tot i això, Ribó ha afegit que “el compromís de ciutat amb la transició ecològica i la lluita contra el canvi climàtic és gran però no s’hi val fer-ho de qualsevol manera”. Per això demana un “pacte verd”, és a dir, que “hem d’arribar a un gran consens per tal que les transicions no augmenten les desigualtats sinó que, ben al contrari, contribuïsquen a a reduir-les perquè quan una part de la població queda exclosa ens allunyem del desenvolupament sostenible”. Per estos motius, “serà important per a València com lluitem contra el canvi climàtic i la transició social justa ha de ser un element transversal en totes les polítiques públiques i ha de formar part d’eixe gran pacte verd”.

En este sentit, l’alcalde creu que “la transició energètica ha de garantir el dret a l’energia com un element fonamental i ha de combatre la pobresa energètica” i, per això, “les ajudes a la rehabilitació de vivendes en busca de l’eficiència i l’estalvi energètic han d’estar vinculades a la renda de les persones”. Igualment, cal “evitar l’activació dels mecanismes de gentrificació que expulse els residents dels nous espais urbans més agradables per a viure”.

Ribó ha reivindicat el paper de les administracions públiques “com a element fonamental d’una transició justa ja que, des d’una perspectiva progressista i contra els que demanen un estretiment de l’Estat, jo trobe que és necessari apostar pel seu enfortiment i transformació”.

El segle de les ciutats

Per la seua banda, la vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, ha destacat que “en les ciutats viu ja la meitat de la població mundial i podríem dir que estem ja en el segle de les ciutats, el que comporta un gran repte comú i compartit, un repte com a societat i un repte de veïnatge i convivència”. La vicealcaldessa considera que “els veïns i veïnes han d’estar en el centre de les decisions i hem de concebre la ciutat com una intersecció global i quotidiana”. En este sentit, la regidora ha repassat els canvis de la ciutat en els últims anys i ha afirmat que “l’urbanisme dóna i lleva drets i moldeja formes de relació i, per això, no podem deixar que la febra rendibilitzadora que hem patit en altres èpoques torne a fer-se l’ama de les nostres ciutats”.

Per a Gómez, “en València fugim d’eixe model i busquem un model propi i que ha de ser renaturalitzar, reconquerir espais destinats al cotxe privat i potenciar els usos per a les activitats quotidianes. Sandra Gómez ha repassat els projectes que ja estan en marxa en la ciutat, entre els quals ha destacat “la finalització de l’antic llit del riu Túria, el Parc Central, el corredor verd del sud, el Parc de Desembocadura i la València de les places, que està arribant a tots els barris i que es consolidarà amb les superilles d’Orriols, la Petxina o les places de Favara i la Malva-rosa”.

El futur, en les nostres mans

També el vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, considera que “el futur de les pròximes generacions està en les nostres mans” i així com “a finals del franquisme, veïns i veïnes s’organitzaven per a lluitar per un riu verd i per a salvar la Devesa, ara formem part dels processos que definiran la València verda i sostenible del futur”. El vicealcalde creu que el Fòrum Urbà ha estat “un diàleg històric per debatre i reflexionar la nostra ciutat” i ha d’impulsar “espais de relacions i diàleg que faciliten la cooperació i la solidaritat entre generacions”. El regidor ha repassat els objectius urbans per als pròxims anys, entre els quals “enfortir els barris sense cometre els errors urbanitzadors del passat, recordar que una ciutat mediterrània no pot estar d’esquenes a la mar i ser una ciutat verda i no encaixonada entre infraestructures grises”. Campillo ha repassat els reconeixements internacionals que València ha aconseguit en les últimes setmanes i, especialment, que “València ha sigut designada com una de les cent ciutats europees climàticament neutres al 2030”, i que “València ja és oficialment candidata a ser capital verda europea en 2024”.

Exigència moral

 A l’acte de cloenda del Fòrum Urbà, el catedràtic de Geografia Humana i comissionat per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, ha impartit una conferència magistral sobre “una ciutat mediterrània que es projecta al futur”. Segons les seues paraules, “la ciutat s’ha d’observar amb la seua història i amb el reflex del procés d’evolució i el context que la condiciona, i cal repensar-la amb la fusió de diverses perspectives i la col·laboració d’altres urbs”.

Josep Vicent Boira ha parlat, per exemple, “de l’urbanisme que –al seu parer- ha d’obeir a exigències morals i complir amb una justícia espacial”. “En el cas de València, els elements geogràfics de la ciutat ens donen claus de la seua identitat i dels elements referents per a la seua reconstrucció”, ha concretat en al·ludir a la seua densitat, a l’Horta, i al seu caràcter metropolità i europeu.

“Amb tot, com sempre, a l’hora de prendre decisions de ciutat hem de pensar en les persones, que són el seu principal motor”, ha conclòs el catedràtic, que ha tancat la seua intervenció amb una reflexió sobre el bé més gran per a la població, que, moltes vegades, més que una alçada dels seus sostres precisa una exaltació de l’ànim”.

Assumir riscos

Seguidament, en un diàleg sobre la innovació orientada a missions i reptes urbans, l’alcalde de València, Joan Ribó, ha compartit amb la professora d’economia de la Innovació, University College London, i Directora de l’Institut per a la Innovació el Propòsit Públic, Mariana Mazzucato, distintes experiències realitzades “per a abordar transicions per a aconseguir ciutats sostenibles, saludables, equitatives i inclusives”.

Mariana Mazzucato, qui ha assegurat que València és un lloc excel·lent per a experimentar i projectar esta experiència en l’àmbit nacional i europeu, ha ressaltat la importància de les missions, “que són claus per a involucrar la ciutadania en un procés de transformació que ha de retornar-li este esforç”. En opinió de l’economista internacional, València ha sigut intel·ligent a utilitzar els fons europeus per a traduir la seua capacitat en projectes innovadors i implementar-los”.

“Es tracta d’assumir riscos, que en este cas venen impulsats amb eines de participació ciutadana i el suport de diferents agents socials”, ha destacat en recordar que este esforç també genera treball, i subratllar la necessitat de comprometre a la ciutadania i a la iniciativa privada per a aconseguir, transversalment, el canvi necessari per una València millor”. “Mai haguérem arribat a la lluna si no haguérem assumit riscos, experimentant i aprenent, com s’hi fa a València”, ha finalitzat.

Una ciutat valenta

La consellera d’Agricultura, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha felicitat València per haver estat elegida com una de les ciutats que haurà de ser climàticament neutra en 2030 i ha desitjat que siga també ciutat verda europea 2024. La consellera ha assegurat que les polítiques verdes “poden crear 10.000 llocs de treball només a la ciutat de València i, a més, treballs qualificats”. Mireia Mollà ha repassat els efectes negatius del canvi climàtic per a la població valenciana, entre els quals “que l’1% de la població s’hi vorà directament afectada per la crescuda del nivell de la mar, que l’estiu dura 10 dies més que fa una dècada o que València ha multiplicat per quatre les nits tropicals”. Mollà ha recordat que “el Mediterrani és una de les zones del món que notarà de forma més virulenta els efectes del canvi climàtic” i ha lloat que “València siga una ciutat valenta”.

Més de 1.500 assistents

L’alcalde ha tancat el Fòrum Urbà i ha repassat les xifres de la trobada, on “han participat més de 1.500 persones, 18 periodistes i 55 ponents” en un debat sobre la ciutat “rigorós i seré i des de tots els seus vessants”. Joan Ribó ha tancat deient que “València no tindrà un model viable si no apostem per la neutralitat climàtica”.

Més informació de noticies al nostre Periòdic Valencià      

Comenta la notícia