La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha manifestat la necessitat d’abordar de forma decidida la bretxa salarial entre dones i homes i ha expressat el seu compromís de fer-ho a través d’una futura Llei d’Igualtat que acabe amb “la manca d’oportunitats, les dificultats d’ascens i la discriminació en la criança” a la qual s’enfronten les dones.
Així s’ha manifestat la vicepresidenta en el transcurs de la ponència inaugural de la I Jornada ‘Totes fem empresa. Les dones en l’empresa del futur’, organitzada pel Ivace, i en la qual ha reflexionat sobre el paper de l’empresa en la igualtat, la seua relació i benefici.
En la seua intervenció, Oltra ha aprofundit en les bretxes entre dones i homes, i ha indicat que una de les demandes socials més importants en aquests moments del feminisme és precisament la lluita contra la diferència salarial, que l’ha situada en un 22,5%, en termes de guanys mitjans anuals.
Així mateix, s’ha referit a la precarització del treball realitzat per les dones, i ha apuntat que set de cada deu persones amb una ocupació a temps parcial són dones i que el 80% de les rendes anuals inferiors a 12.000 euros també són de dones.
En aquesta línia, Oltra ha destacat el valor tangible, en termes econòmics, que obtenen les empreses que compten amb moltes dones exercint lideratges, i ha afegit que existeixen estudis que demostren que aquestes companyies obtenen un 1 per cent més de beneficis.
La diversitat, un valor
La vicepresidenta ha incidit que apostar per la pluralitat reporta també beneficis en termes econòmics a les empreses que el practiquen i això, al seu judici, forma part també “del llegat que el feminisme ha incorporat al món empresarial perquè les empreses que deixen fóra les dones, deixen fóra la meitat de la població i, en conseqüència, perden beneficis”.
La vicepresidenta ha posat en valor les diferents accions i mesures que el Govern valencià està posant en marxa i s’ha referit a nous projectes com el de Dona i Tecnologia de la Real Acadèmia d’Enginyeria i amb el Fòrum Enginyeria i Societat, o l’encaminat a sensibilitzar les més xicotetes, per a crear futures científiques i aprofitar aqueix talent, entre altres.
Per a Mónica Oltra, l’entrada de les dones al món empresarial transforma no solament la forma de treballar, sinó que també aporta “noves visions, nous mercats, nous espais on produir i oferir altres productes i també atendre necessitats que el mercat demanda i que no es detectarien eficaçment sense la presència femenina”.
En aquest punt, ha posat en valor les aportacions de l’economia feminista que planteja alternatives des d’una perspectiva diferent, “més crítica, que avanç cap a una economia on l’eix siga la convivència i la responsabilitat compartida, que tinga en compte no solament el factor productiu, sinó també el reproductiu”.
Aquesta reflexió, ha manifestat la vicepresidenta del Consell, forma part de l’acció política del govern valencià, i ha augurat que l’economia basada en la societat de les persones que cuiden a persones “serà una realitat en molt poc de temps”.
Aqueixa societat, ha exposat, cal preparar-la construint “fonaments profunds” perquè és, “més igualitària, més cohesionada socialment, econòmicament rendible, ja que genera riquesa, activa el consum, crea ocupació estable, molt remunerada i no deslocalizable i és també un motor d’investigació i innovació”. Però a més, ha conclòs Oltra, “fa feliços a les persones, que és un intangible impossible de mesurar en termes monetaris”.
Transversalitat de gènere
Per part seua, el conseller d’Economia Sostenible, Rafa Climent, ha ressaltat en la clausura que “el principi d’igualtat de tracte i oportunitats és inspirador i promotor de totes les nostres actuacions i amb aquest convenciment incorporem la transversalitat de gènere en totes les nostres polítiques públiques, normatives, en l’àmbit de la contractació i en l’atorgament de les ajudes, mitjançant la introducció de clàusules de responsabilitat social. En aquesta tasca les voluntats polítiques i les complicitats de tots els agents socials i institucionals resulten absolutament imprescindibles”.
També, segons Climent, s’ha afavorit, mitjançant ajudes, la incorporació de les dones com a sòcies treballadores i la seua plena participació en els òrgans directius de les cooperatives i societats laborals, s’ha posat en marxa la Càtedra d’Economia Feminista amb la col·laboració de la Universitat de València i s’ha realitzat l’estudi sobre la bretxa salarial de gènere.
“A més, hem incrementat un 150% la línia de subvencions per a l’ocupació de qualitat amb perspectiva de gènere amb prop de 30 milions d’euros, sense oblidar que donem atenció especialitzada a aquelles dones en situació de maltractaments o supervivents de la violència de gènere per a facilitar la seua inserció laboral”, ha afirmat.
El conseller ha recordat també l’estudi, pioner en l’Estat, que s’ha fet respecte a les condicions laborals de les cambreres de pis als hotels i ha explicat que el mateix es realitzarà també en altres sectors com les treballadores domèstiques o aparadors, “per a garantir unes condicions laborals dignes per tota”.
