LA UNIÓ, AVA-ASAJA i Cooperatives Agro-alimentàries consensuen un document que han traslladat ja a Conselleria per a avançar en la resolució del problema endèmic de la pinyolà
Plantegen propostes transitòries que avancen cap al futur i que serien beneficioses tant per al sector citrícola com l’apícola de la Comunitat Valenciana
Les organitzacions professionals agràries LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders i la Asociación Valenciana de Agricultores (AVA-ASAJA), junt a Cooperatives Agro-alimentàries de la Comunitat Valenciana, han consensuat un document que tracta d’avançar en una solució de futur sobre el problema endèmic de la pol·linització creuada entre plantacions de cítrics (pinyolà), i que pot ser beneficiós tant per al sector citrícola com l’apícola. La causa del problema és el cultiu de varietats híbrides pol·linitzants de cítrics que coincideixen amb assentaments de ruscos pròxims a les parcel·les d’eixes varietats híbrides.
Aquest document ha sigut traslladat ja a la Conselleria d’Agricultura, que és la que ha de donar passos a partir d’ara. Es basa en una sèrie de propostes transitòries rigoroses per a facilitar la convivència i un futur millor, amb l’objectiu d’incorporar ja enguany en l’Acord del Consell d’aprovació de mesures transitòries per a limitar la pol·linització creuada entre plantacions de cítrics, un problema que s’arrossega ja des de fa 27 anys. L’objectiu és que deixe de publicar-se l’Acord del Consell per a limitació de la pol·linització creuada en 2026, després d’haver-se realitzat totes les actuacions que proposen.
Les organitzacions plantegen la posada en marxa en un any del mapa agronòmic de la Comunitat Valenciana i també aposten per la disminució progressiva de noves plantacions de cítrics amb varietats que provoquen pol·linització creuada. No obstant això, també consideren que és possible l’existència d’algunes varietats d’aquest grup, que puguen ser d’especial interés en el mercat per les seues característiques.
A partir de 2023, les plantacions de noves varietats d’híbrids que puguen ser susceptibles de pol·linització, o de provocar-la, no es podran acollir en cap cas a les possibles línies d’ajudes públiques de reconversió varietal o noves plantacions de cítrics. A aquest efecte, les plantacions de cítrics amb varietats que provoquen pol·linització creuada podran acollir-se entre 2023 i 2025 a una línia de reconversió varietal citrícola específica per a eliminar aquest fenomen.
Alternativament, aquestes plantacions hauran d’aplicar en època de floració un sistema d’emmallat que evite la pol·linització creuada, per al que podran acollir-se a una línia d’ajudes de suport a l’emmallat durant l’època de floració citrícola.
Aquesta línia d’ajudes entraria en vigor en 2023 i continuaria fins a 2025, amb intensitat decreixent i sense pròrroga, de tal manera que l’emmallat per a aquestes varietats siga obligatori a partir de febrer de 2026 en aquelles zones que resulte necessari per a evitar la pol·linització creuada. La línia d’ajudes podrà prioritzar zones d’actuació, per a aconseguir el màxim de superfície citrícola amb possibilitat d’assentaments segurs.
La proposta planteja així mateix mantindre i ampliar les zones amb possibilitat d’assentaments apícoles que permet la normativa. Per a això considera imprescindible que hi haja un cens obligatori, identificació fefaent i control via GPS o xip de tots els assentaments de ruscos que s’establisquen en la Comunitat Valenciana, siguen originàries d’ací o transhumants.
Tots els ruscos hauran d’estar geolocalizats obligatòriament a partir de febrer de 2026 i per a tal fi els apicultors es podran acollir a les ajudes ramaderes existents en la Comunitat Valenciana, que inclouen el suport a la geolocalització de ruscos.
Els màxims representants de les organitzacions que han consensuat aquest document: Cristóbal Aguado, president de AVA-ASAJA; Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ i Cirilo Arnandis, president de Cooperatives agro-alimentàries, assenyalen que “la postura més fàcil seria no fer res, quedar-se ancorats en el passat com alguns pretenen, posar-se en manera negacionista i deixar-ho tot igual com porta des de fa tres dècades, però és el moment d’evolucionar cap al futur i atendre les exigències socials i les demandes actuals dels consumidors que prefereixen cítrics sense llavors i eixe és un dels objectius per a millorar encara més el nostre estàndards de qualitat.
“Les polítiques europees van encaminades cap a un major respecte del medi ambient, la biodiversitat i la defensa dels insectes pol·linitzadors. En aquest sentit, l’apicultura compleix un important paper pol·linitzador amb beneficis en termes de sostenibilitat. Per responsabilitat, fem un pas avant per a garantir als mercats uns cítrics sense llavors i fer possible una convivència que interessa a tots dos sectors”, prossegueixen els responsables de les organitzacions agràries i cooperatives.
Opinen també que aquestes mesures que formulen “no sols evitaran tot tipus de pol·linització creuada, sinó que a més posaran fi al conflicte entre citricultors i apicultors, possibilitant a més l’assentament de ruscos per a la pol·linització d’altres cultius que necessiten d’abelles per a aconseguir una bona productivitat: hortalisses, fruiters d’os, kiwis, alvocats, etc.”.
D’igual forma, entenen que “la proposta s’alinea plenament amb la visió de les institucions comunitàries, tant en el present com de cara al futur, la qual cosa ajudarà a minimitzar el risc d’imposició d’una normativa que puga ser més perjudicial per a la convivència entre les activitats citrícoles i apícoles”.
Més informació de noticies al nostre Periòdic Valencià
