Les escultures simbolitzen l’agraïment de la ciutat als conductors i comunitats que garantiren la mobilitat després de la riuada
Torrent homenatja amb tres figures d’acer la solidaritat que uní territoris després de la DANA de 2024
L’Ajuntament de Torrent ha inaugurat tres escultures en la plaça de la Unió Musical per a commemorar la solidaritat rebuda després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, un gest amb què el municipi vol agrair l’ajuda dels autobusos i conductors arribats des de diferents comunitats autònomes que garantiren la mobilitat durant els mesos posteriors a la catàstrofe.
Fa just un any, l’11 de novembre de 2024, començaren a circular els primers autobusos verds de la Comunitat de Madrid que unien Torrent amb València. Aquella imatge —els veïns esperant a la plaça, els conductors saludant i el rugit solidari dels motors— va quedar gravada per sempre en la memòria de la ciutat.
Els vehicles arribaren només dues setmanes després de la riuada que deixà Torrent pràcticament aïllada, en destruir el pont sobre la CV-36, les passarel·les sobre els barrancs del Poyo i de l’Horteta, i en inutilitzar el traçat de Metrovalència entre Torrent i València Sud. En aquells dies, la Generalitat Valenciana, a través de l’Autoritat del Transport Metropolità de València (ATMV), activà un servei gratuït d’autobusos llançadora amb la col·laboració de diverses comunitats autònomes.
La alcaldessa, Amparo Folgado, ha recordat que “aquells autobusos van ser molt més que un mitjà de transport; van ser un símbol d’esperança i de solidaritat entre territoris”. Folgado ha subratllat que “Torrent no oblidarà mai aquell gest de generositat que permeté a milers de veïns continuar endavant en els moments més difícils”.
Tres figures per a recordar la solidaritat
El nou conjunt escultòric, format per tres figures d’acer en colors blanc, taronja i verd, s’ubica en el mateix punt des d’on partien els autobusos llançadora cap a València. Segons ha explicat l’alcaldessa, “és un record a la solidaritat que durant huit mesos es va fer palesa amb l’ajuda que arribà des de moltes comunitats autònomes i d’aquells conductors que, de manera altruista, vingueren a Torrent per a tornar-nos la mobilitat que havíem perdut”.
“Hem volgut fer aquest xicotet monument amb aquests autobusos d’acer que ens recorden aquells mesos en què fèiem cua per a anar a treballar, fer gestions o visitar les nostres famílies”, ha afegit Folgado, qui ha conclòs que “és la nostra manera de dir gràcies, que no ho oblidarem i que sempre estarem units des de la solidaritat i el cor”.
Huit mesos que retornaren la normalitat
El dispositiu de transport va operar durant huit mesos, fins a la reobertura de Metrovalència al juny de 2025, permetent realitzar més de 62.500 expedicions, 600.000 quilòmetres recorreguts i 2,2 milions de desplaçaments.
Les línies connectaven Torrent amb el carrer Sant Vicent Màrtir de València, amb parades a Cruz Cubierta, Giorgeta, plaça d’Espanya i Zafranar, i funcionaven amb una freqüència de cinc minuts entre les 06.00 i les 22.00 hores, garantint la mobilitat de milers de veïns.
Un gest que uní totes les comunitats
La col·laboració entre la Generalitat i diferents governs autonòmics es convertí en un dels episodis més emotius de cooperació interterritorial després de la catàstrofe. El passat mes de setembre, l’Ajuntament de Torrent va col·locar una placa commemorativa en un dels nous ponts, batejat com a “Pont de la Comunitat de Madrid”.
En aquell acte, Folgado destacà que “aquells autobusos es convertiren en un símbol viu de fraternitat. Gràcies a aquells homes i dones que deixaren les seues cases i les seues famílies per a tendre’ns la mà en els dies més foscos”.
Un any després: Torrent mira cap avant
Hui, un any després de l’arribada d’aquells autobusos, Torrent continua avançant en la seua reconstrucció. Les infraestructures destruïdes per la riuada estan sent substituïdes per nous ponts, passarel·les i carreteres més segures i resilients.
La ciutat manté viva la memòria d’aquells dies i la llum que va portar la solidaritat. Un any després, Torrent no oblida el rugit amable dels motors que van portar esperança, ni l’esperit d’unió que convertí la tragèdia en un exemple de cooperació entre territoris.
