Els resultats indiquen que les experiències adverses en la vida primerenca poden generar alteracions sobre els circuits neuronals de l’escorça prefrontal.
L’estudi, publicat en Neurobiology of Stress, analitza l’especial impacte sobre les dones.
Un estudi de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic de València, demostra que l’estrés durant les primeres etapes de la nostra vida pot modificar el cervell, particularment en les dones.
Segons els resultats de l’estudi, dirigit pel Dr. Juan Nácher –investigador del Grup d’Investigació en Psiquiatria i Malalties Neurodegeneratives de INCLIVA i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Salut Mental (CIBERSAM) i Catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat de València-, l’impacte de les experiències adverses i estressants és especialment important durant els primers anys de vida perquè unes certes regions del nostre cervell, sobretot l’escorça prefrontal, encara s’estan desenvolupant. En conseqüència, les experiències aversivas que ocorren durant la infància o l’adolescència poden causar alteracions a llarg termini en les connexions de les nostres neurones i el seu funcionament i en els comportaments associats.
Encara que el sexe influeix en la resposta a l’estrés i les dones tenen més probabilitats de desenvolupar trastorns psiquiàtrics relacionats, el coneixement sobre els efectes de l’estrés en les dones és encara limitat. Per a analitzar els efectes a llarg termini de l’estrés en la vida primerenca sobre els circuits neuronals de l’escorça prefrontal i esbrinar si el sexe té influència sobre ells, es va sotmetre a experiències estressants a ratolins mascle i femella durant les últimes fases de la infància i l’adolescència. Els resultats van mostrar que l’estrés en la vida primerenca té un efecte molt important sobre els circuits neuronals de l’escorça prefrontal, especialment en la de les femelles.
Les alteracions es van detectar particularment en neurones inhibidores, un tipus de neurones especialitzades en el control i sincronització de les xarxes neuronals del nostre cervell. A més, es van observar canvis en l’expressió d’algunes molècules que regulen la plasticitat d’aquestes neurones inhibidores.
Els resultats de l’estudi han sigut recentment publicats en la prestigiosa revista Neurobiology of Stress, en un article amb el títol ‘Long term effects of peripubertal stress on excitatory and inhibitory circuits in the prefrontal cortex of male and female mice’, que té com a primera autora a la Dra. Clara Bueno Fernández, investigadora predoctoral de la Universitat de València. Ha sigut realitzat en col·laboració amb la Dra. Carmen Sandi, del Brain & Mind Institute de L’Ecole Politechnique Federal de Laussanne, i ha sigut finançat a càrrec de projectes del Ministeri de Ciència i Innovació i la Generalitat València (Programa Prometeu).
Link de l’article:
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2352289521000308?via%3Dihub
