I és que no hi ha res com sopar a la fresca, en bona companyia, i més quan l’escenari és el cor del poble i els protagonistes són els més veterans de la ciutat.
Els palmitos, com no podia ser d’altra manera, s’han convertit en accessori imprescindible per suportar la calor d’una nit d’agost que ha fet honor al seu nom.
Però ni la temperatura elevada ha impedit que la plaça s’omplira de rialles, converses i aplaudiments. L’ambient era càlid, però sobretot emocional: un homenatge a tota una generació que ha vist créixer Aldaia i que ara recull, amb orgull, el reconeixement de tot un poble.
Les autoritats municipals, amb l’alcalde a capdavant, han volgut acompanyar els assistents i destacar la importància de cuidar, escoltar i posar en valor les persones majors. Una generació que, com han recordat, ha sigut pilar fonamental per a la comunitat i continua sent exemple de fortalesa, saviesa i esperit festiu.
L’ambient era immillorable: música de fons, perfum de cassoles i entrepans acabats de fer, i una organització que ha cuidat cada detall perquè ningú es quedara fora d’esta gran cita. Una vetlada que, a més de festiva, també ha sigut emotiva, ja que ha servit com a homenatge col·lectiu a totes aquelles persones que han fet créixer Aldaia amb el seu esforç, treball i dedicació.
El sopar que ademés va ser molt mutitudinari, estava conformat per:
El tradicional sopar ha tornat a demostrar que a Aldaia, les festes majors són sinònim d’unió, de convivència i de poble. Una nit per gaudir, sí, però també per recordar que darrere de cada festa, hi ha històries personals que mereixen ser celebrades.
