L’Ajuntament tanca l’endeutament per expropiacions rogadas després de més d’una dècada de paràlisi urbanística
Els pagaments de 46 milions marquen la fi de la moratòria i obren la via a nous plans i unitats de desenvolupament
L’Ajuntament de València ha abonat un total de 46 milions d’euros en expropiacions rogadas durant els anys 2024 i 2025, per assumir l’impacte de la sentència del Tribunal Constitucional de finals de 2023 que va acabar amb la moratòria autonòmica vigent des de 2012. Aquesta decisió permetia als propietaris sol·licitar la expropiació de sòl qualificat com a dotacional públic quan no havia estat integrat en plans urbanístics o unitats de desenvolupament i havien passat almenys cinc anys sense iniciar-se l’expedient.
En concret, en 2024 es van pagar 8,3 milions d’euros, mentre que el 2025 es van abonar 38.713.749,49 euros, deixant el saldo pendent per expropiacions rogadas a zero. Tot i això, podrien arribar noves resolucions del Jurat Provincial d’Expropiació Forçosa, que generarien obligacions addicionals.
Segons el regidor de Hisenda, Juan Giner, aquesta factura s’hauria pogut minoritzar si l’anterior govern haguera incorporat aquests sòls en plans urbanístics i unitats de desenvolupament, transformant-los en sòl integrat en nous projectes i evitant expropiacions forçoses. Giner assenyala que durant els anys de moratòria es van aprovar molt pocs plans que hagueren permès generar cesions de sòl i aprofitaments suficients per compensar els propietaris sense pagament en metàl·lic.
La situació suposa una dècada perduda en la gestió urbanística, amb conseqüències directes per als veïns i veïnes: pagament de la factura municipal i escassetat de nova vivenda que podria alleujar la pressió sobre els preus.
El regidor d’Urbanisme recorda que ara la prioritat és activar planejaments i unitats de desenvolupament que generen sòl públic dins de cada projecte urbanístic, evitant així futures expropiacions rogadas i, alhora, incrementant l’edificabilitat i el valor dels sòls, com es preveu en el pla especial de l’entorn de Sant Miquel dels Reis impulsat pel govern actual.
Segons Giner, esta estratègia permetria compensar econòmicament els propietaris a través del mateix desenvolupament urbanístic, sense haver de recórrer al pagament directe, i garantir més vivenda i dotacions públiques per a la ciutat.
