AVA-ASAJA preveu unes pèrdues de 150 milions per les pluges i el fred en l’agricultura valenciana

AVA-ASAJA reitera la necessitat que les administracions adopten ajudes directes i mesures fiscals per als agricultors afectats per l’anomalia climàtica

Després de dos mesos i mig de precipitacions persistents, baixes temperatures i falta d’hores de sol, els agricultors de la Comunitat Valenciana comencen a constatar a peu de camp els vertaders danys que ja han patit o patiran la majoria dels seus cultius.

Un estudi dels serveis tècnics de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) xifra en més de 150 milions d’euros les pèrdues previstes a causa de l’anomalia climàtica en el sector agrari valencià. La superfície afectada ascendeix a 120.000 hectàrees i entre els cultius que majors perjudicis acumulen destaquen els cítrics, l’ametla, les fruites d’os, el caqui i les hortalisses (cebes, creïlles i carxofes principalment), així com destrosses en infraestructures agràries.

Els cítrics, sobretot taronges i mandarines, són el cultiu que preveu aconseguir majors pèrdues: entorn de 80 milions en una superfície de 50.000 hectàrees. D’una banda, en la present campanya centenars de tones de fruits que estaven pendents de recol·lectar van acabar caient a terra o quedant-se en l’arbre pel minvament de valor comercial.

D’altra banda, de cara a la pròxima temporada, l’excés d’humitat també ha ocasionat problemes de podridura en la floració que reduiran la collita futura en multitud d’explotacions. Així mateix, igual que ocorre en altres cultius, els agricultors es veuen obligats a assumir sobrecostos econòmics per a realitzar aplicacions dirigides a minimitzar l’atac de plagues i malalties que poden multiplicar-se amb la combinació d’humitat i altes temperatures.

L’ametla valenciana afronta una campanya històricament difícil amb unes pèrdues estimades en 18 milions. L’onada de fred àrtic a principis d’abril va provocar greus gelades en unes 30.000 hectàrees de les comarques interiors, fins a l’extrem de fer malbé la totalitat de la collita en centenars de camps i causar un enfonsament del 70% en la producció autonòmica. L’escassetat d’hores de calor i les pluges reiterades fins a maig van agreujar els problemes de quallat, mentre que la proliferació de fongs per la calor actual eleva la necessitat de tractaments.

Una altra producció en mínims històrics és la fruita d’os (bresquilles, nectarines, albercocs, prunes i cireres) a causa dels efectes devastadors de les pluges coincidint amb les fases de floració i brotada. Una superfície de 10.000 hectàrees ha patit sinistres climàtics, amb una caiguda mitjana superior al 60% del potencial productiu i unes pèrdues de 16,5 milions.

El cas del caqui és preocupant perquè, a més dels brots florals que van quedar ‘cremats’ per les gelades en zones fredes de diverses comarques, hi ha molts altres fruits que sense presentar símptomes de gelades han caigut a terra i, per tant, contribueixen a reduir la pròxima collita. La superfície amb danys de gravetat ascendeix a 5.000 hectàrees i les pèrdues podrien aconseguir els 12 milions.

Les precipitacions primaverals, sobretot la pluja torrencial del 3 de maig a L’Horta, van destrossar camps sencers d’hortalisses, especialment de cebes i creïlles. La supressió de fungicides ha dificultat encara més la lluita contra els fongs, que han tingut en aquest excés d’humitat unes condicions idònies per a la seua proliferació. Les pèrdues directes, calculades en 11 milions, sumades als baixos preus d’anys anteriors, posen en perill la continuïtat dels dos principals cultius que els horticultors giren amb la xufa. Les pluges han retardat la sembra de la xufa i amenacen amb un any negre per a l’horta valenciana.

Igualment, el cultiu de l’arròs va amb diverses setmanes de retard perquè les labors de preparació del terreny requereixen que el sòl estiga sec i, encara que no s’han produït encara danys, el sector tem sobrecostos energètics per la gestió hídrica, un minvament de producció i un augment de males herbes. Les pèrdues previstes per als arrossers valencians se situen en 1,8 milions.

Per contra, les pluges i el fred han tingut conseqüències menys nocives per a cultius com la vinya i l’olivar. L’únic episodi especialment negatiu va ser la tempesta de pedra registrada el 2 de maig que va colpejar 3.000 hectàrees de vinyes en diversos punts de València i Alacant.

La possible proliferació de fongs com el míldiu i oïdi, que en els últims anys han anat incrementant els seus atacs, també preocupen els viticultors. Per part seua, els ramaders han d’assumir majors costos en alimentació i energia, mentre que els apicultors poden veure minvada la producció de mel a causa dels problemes en la floració.

Finalment, a conseqüència de les abundants pluges el sector adverteix de destrosses en infraestructures agràries, com a murs, camins i instal·lacions de reg. En zones pròximes a barrancs i rius com el Magre, l’arrossegament de terres i canyes també ha provocat tamponaments i problemes en conduccions per al reg. Les pèrdues en aquest capítol sumen altres 10 milions d’euros.

Per això, AVA-ASAJA reitera la necessitat que les administracions nacionals, autonòmiques i locals posen en marxa ajudes directes i mesures fiscals (com a reducció de l’IBI Rústic, rebaixa de mòduls, crèdits bonificats, etc.) destinades a alleujar la ruïnosa situació que travessen els agricultors valencians no sols per l’anomalia climàtica, sinó també per l’escalada dels costos de producció i la incapacitat real per a repercutir-los en els baixos preus.

Més informació de noticies al nostre Periòdic Valencià