Balanç campanya citrícola 2021-2022

L’organització agrària reclama una sèrie de propostes relacionades amb els preus, promoció, importacions o sanitat vegetal

LA UNIÓ assenyala que els productors de cítrics de la Comunitat Valenciana deixen d’ingressar quasi 400 milions d’euros en relació amb la campanya anterior

Els productors de cítrics de la Comunitat Valenciana han experimentat un descens dels ingressos bruts en aquesta campanya 2021-2022 del 31% sobre la campanya anterior, la qual cosa suposa una xifra pròxima als 400 milions d’euros, segons el balanç efectuat per LA UNIÓ de Llauradors. Els ingressos bruts d’aquesta campanya han sigut de 884,8 milions d’euros pels 1.277,5 de la passada, és a dir 392,7 milions d’euros menys.

Cal assenyalar que els preus percebuts en origen pels citricultors valencians han sigut molt baixos i de fet en moltes de les varietats tardanes s’han pagat cotitzacions per davall dels 10 cèntims per quilogram, lluny del cost de producció.

El descens dels ingressos bruts entre els citricultors valencians és generalitzat en tots els grups i varietats. Els productors de taronges tipus Navel (Navelina i Lane Late) són els que més han vist baixar els seus ingressos bruts en un 39%.

La producció total de cítrics en la Comunitat Valenciana s’ha estimat en el primer aforament oficial de Conselleria d’Agricultura del passat mes de setembre en 3.188.502 tones, la qual cosa suposa un descens respecte de la campanya anterior del 9%. En el cas que la producció encara siga més baixa, els ingressos bruts també disminuiran. La producció citrícola valenciana ha representat en aquesta campanya el 47,6% de la total espanyola. En taronges ha sigut del 46%, en mandarines el 62%, en llimes el 24%, en aranges el 21% i en altres cítrics el 7%.

Són molts els factors que segons el parer de LA UNIÓ influeixen en aquests mals resultats i per això reitera una sèrie de propostes per a revertir aquesta situació. En relació amb els preus de les taronges aquesta campanya per davall dels costos de producció ha demanat a l’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA) -organisme autònom adscrit al Ministeri d’Agricultura- que investigue si s’ha produït un incompliment de la Llei de la Cadena Agroalimentària.

El consum total de cítrics en l’àmbit de la Unió Europea s’ha reduït de nou un 3% sobre la campanya anterior, per la qual cosa LA UNIÓ incideix en la necessitat de realitzar campanyes de promoció dels nostres cítrics per a revertir el descens de consum i exportacions dels últims anys. En 2007 el consum de taronges a Espanya representava el 15% del total de fruita fresca consumida, mentre que en 2020 ja havia baixat al 12%. En 2020 el consum per càpita de taronges a Espanya va ser de 17,35 kg, la qual cosa suposa un descens del 16% sobre els últims cinc anys. Alvocat, pinya, llimes i plàtans són les que més creixen.

Enfront del descens d’exportacions, creixen sense parar les importacions que han augmentat un 8% fins a aconseguir una xifra de 2,3 milions de tones.

LA UNIÓ reclama rigorosos estudis d’impacte en els acords comercials que la UE signe amb tercers països i l’aplicació del principi de reciprocitat perquè es complisquen els mateixos estàndards fitosanitaris, socials, laborals i mediambientals en els cítrics de fora respecte als d’ací. En aquest sentit, i sobre l’acord de la UE amb Sud-àfrica, LA UNIÓ sol·licita que es reduïsquen els períodes d’importació de taronges aprofitant la revisió d’aquest, ja que resulta evident que l’increment de les importacions està distorsionant el mercat.

Es dona per tant una situació de discriminació i competència deslleial permetent que el consumidor europeu compre fruites i hortalisses amb estàndards de producció més baixos que els exigits als productes europeus. Els cítrics han de ser considerats ja com a producte molt sensible enfront de les importacions de tercers països i és necessària una reciprocitat o adopció de clàusules espill. Per a evitar l’entrada de plagues letals que facen encara més difícil si cap la producció europea de cítrics, cal imposar el tractament de fred a les produccions importades de tercers països que tinguen risc evident d’infestació.

En aquest últim aspecte, la UE ha d’aprovar ja aquest cold treatment i tant per a taronges com mandarines. “Ja tenim suficient amb el Cotonet importat de Sud-àfrica que estem patint en la major part del territori citrícola valencià i que causa greus pèrdues econòmiques als productors i un major esforç inversor a les diverses Administracions per al seu control i prevenció”, indica Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ.

Sobre alguns països als quals se’ls intercepten cítrics amb substàncies actives prohibides en l’àmbit comunitari o amb presència de plagues, l’organització exigeix augmentar la freqüència dels controls i acabar amb l’asimetria aranzelària.

Més informació de noticies al nostre Periòdic Valencià

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.