Resultats preliminars d’un estudi desenvolupat a la Universitat Politècnica de València: només el 9% dels enquestats teletrabajaba 5 dies a la setmana abans de la pandèmia i ara ho fa el 87%
La professora Gabriela Ribes apunta la necessitat d’eines tecnològiques per a mantindre la cultura d’empresa, la motivació i la relació entre els empleats que treballen des de casa
Les dades preliminars d’un estudi sobre l’impacte de la COVID-19 en la forma de teletrabajar a Espanya mostren una gran acceptació per part dels enquestats: el 86% dels treballadors estaria disposat a teletrabajar després de la pandèmia, almenys un dia a la setmana. Un percentatge que arriba al 18’6% entre els quals afirmen que ho farien 5 dies a la setmana.
La coordinadora d’aquest estudi, encara en fase preliminar, és Gabriela Ribes, professora titular d’Organització d’Empreses a la Universitat Politècnica de València, qui explica que “el resultat de les primeres 500 enquestes analitzades reflecteix que moltes empreses s’han ficat de colp en un nou sistema de treball. El teletreball obliga a familiaritzar-nos amb eines tecnològiques noves i ens exigeix una organització diferent, per això veiem que hi ha els qui han de treballar més hores per a adaptar-se i un 20% dels enquestats assegura estar fent-ho durant la situació del COVID-19 més de 5 dies a la setmana”.
Quasi 9 de cada deu, teletrabajando…
Dels 500 enquestats -empleats i directius d’organitzacions públiques i privades d’Espanya- el 72’8% no treballava mai des de casa abans de la pandèmia. Durant l’estat d’alarma s’ha donat la volta a aquest percentatge: el 87% està teletrabajando. I d’aquest estudi es desprén que ha sigut major l’estrés que els ha produït la situació generada pel coronavirus que el teletreball: un 47% es consideren bastant o molt estressats pel COVID-19, mentre que el 25’6% reconeix bastant o molt estrés per haver de treballar des del seu domicili.
I per a quasi la meitat, complicat separar vida personal de la laboral
L’enquesta també pregunta pels principals avantatges i desavantatges que ha implicat el teletreball: l’avantatge més destacat és la disminució de la despesa en transport, seguida per la conciliació de la vida personal i laboral i la flexibilitat horària. Entre els desavantatges, un 72% dels empleats que teletrabajan destaquen l’escassa relació social i un 42% observen la dificultat de separar la vida personal de la laboral.
Cultura d’empresa
Gabriela Ribes destaca també entre els desavantatges la reducció del sentit de pertinença a l’empresa: “En la nostra cultura valorem molt les relacions personals i l’estudi apunta que les empreses han de fer un esforç especialment intens a augmentar les relacions socials entre els empleats que estan treballant a casa si volen mantindre la seua motivació i la seua sensació positiva de formar part d’un equip”. En aquest sentit, destaca la importància de desenvolupar eines tecnològiques que faciliten la transmissió de valors per a mantindre fora de l’oficina una cultura d’empresa sòlida, millorant la comunicació interna i la relació social entre els empleats.
La professora Ribes explica que ara queda la segona part de l’estudi, que es completarà amb més enquestes i inclourà un estudi estadístic relacional: “Hi ha qüestions en les quals hem d’aprofundir, com per exemple quantificar fins a quin punt les persones amb fills a casa han tingut una experiència més difícil amb el teletreball. Hem constatat que moltes organitzacions han fet un gran esforç ja perquè els seus empleats treballen a distància: un 46,4% dels enquestats han usat tecnologia pròpia de les seues empreses i a la majoria els han facilitat l’ordinador”.
Aquest estudi forma part de Match COVID-19, una iniciativa per a projectes que aporten solucions contra la pandèmia en la qual participa la Universitat Politècnica de València, al costat de la resta d’universitats públiques de la Comunitat Valenciana, FISABIO, Institut d’Investigació Sanitària La Fe, INCLIVA i el CSIC.
