«Església pel treball decent» Adverteix que la pandèmia afebleix el dret al treball i posa en crisi el pacte social i la democràcia .

Insta a garantir l’accés a mesures de protecció social per als qui no puguen treballar o les seues condicions laborals no els permeten arribar “a fi de mes”.

Sota el lema «Ara més que mai: Treball Decent!», la iniciativa Església pel Treball Decent (ITD), llança un Manifest amb motiu del 1a de Maig en el qual alerta com l’impacte de la pandèmia està afeblint el dret al treball, i empobrint, precarizando i descartant a milions de treballadores i treballadors, principalment dones i joves.

Aquesta deterioració —adverteixen les entitats d’inspiració cristiana que impulsen a València aquesta iniciativa (Càritas Diocesana de València, Servei Jesuïta de Migrants de València (SJM), i Germanor Obrera d’Acció Catòlica, HOAC València)— provoca que “el dret al treball estiga en risc, la qual cosa suposa que el pacte social entre en crisi i, amb això, la pròpia democràcia”.

Canviar el sistema productiu per a posar a les persones en el centre
Per a ITD, aquesta profunda crisi posa en relleu la necessitat d’un canvi de sistema productiu, basat en treballs que aporten valor, subjectes d’unes condicions laborals dignes, i on les persones estiguen en el centre. És urgent subratllar, en aqueix sentit, la importància del treball com a activitat humana que acreix la dignitat de cada persona i de les seues famílies, al mateix temps que participem en la cura del conjunt de la societat i del planeta.

El Manifest denuncia la destrucció en l’últim any de milers d’ocupacions i que molts dels ERTO posats en marxa s’hagen resolt en acomiadaments. Així mateix, les ocupacions considerades essencials –moltes vegades exercits en condicions precàries, tant a nivell laboral com de protecció sanitària—, tampoc s’han vist reconeguts en una millora de les seues condicions. “I les mesures de protecció social dissenyades per a pal·liar els efectes de la crisi –s’afirma— no ha arribat a les persones que més ho necessiten, com tampoc ha succeït amb el subsidi temporal previst per a les treballadores de la llar o l’ingrés mínim vital”.

Una altra de les conseqüències socials de la pandèmia és l’agreujament de les condicions de pobresa entre la població migrant en situació administrativa irregular, on la desocupació i l’economia informal són majoritaris, sense possibilitat d’accés al sistema de protecció.

Davant aquest panorama, ITD insta “ara més que mai a adoptar les mesures necessàries per a aconseguir que el treball decent siga una realitat accessible per a totes les persones, amb condicions que permeten mantindre una vida digna i una protecció social que arribe a totes les persones que el necessiten”. En el Manifest es plantegen algunes mesures urgents per a reconduir la situació, com són:


Redefinir la idea del treball com a activitat humana i configurar noves polítiques que asseguren a cada persona treballadorara

“Alguna manera d’aportar les seues capacitats i el seu esforç” a la construcció del bé comú;
potenciar el treball amb drets i assegurança en qualsevol relació laboral i per a totes les persones, sense distinció d’edat, sexe o procedència;

garantir l’accés a mesures de protecció social per als qui no puguen treballar o les seues condicions laborals no els permeten arribar “a fi de mes”;
Aconseguir el reconeixement social i laboral de les ocupacions essencials per a la vida, amb unes condicions laborals dignes;
promoure un diàleg amb tota la comunitat política, societat i institucions per a configurar un nou contracte social basat en la centralitat de la persona, el treball decent i la cura del planeta;

Impulsar la incorporació de la joventut al mercat laboral en una societat colpejada per una crisi sanitària social i econòmica, creant oportunitats reals d’accés al treball digne.

Donades les limitacions actuals per a dur a terme actes de carrer, ITD convida a celebrar en aquest Primer de Maig mitjançant gestos d’oració personal o comunitària, al costat d’una “mobilització dels balcons” per a donar visibilitat a aquestes reivindicacions en les finestres dels nostres domicilis.

La mobilització en xarxes socials s’emportarà acabe amb l’etiqueta: #AhoraMásqueNuncaTrabajoDecente

Situació de l’ocupació en la Comunitat Valenciana:
Desocupació: 398 000 (189 800 homes i 208 200 dones. EPA 4T2020)
Taxa d’atur: 16,4%.
Contractes temporals: 87,6% (89,1% a València. Elaborat per CES a partir de dades del SEPE, 2 de març de 2021.)
Persones incloses en ERTO al febrer 98 060, només a València són 46 292. (dades aportades el 2 de març pel Ministeri d’Inclusió, SS i Migracions)
Llars amb tots els seus membres en atur: 141 900 (0,7% del total).
I en l’àmbit Estatal
Diferència entre els salaris més alts i els més baixos: 4000 euros a nivell estatal (CCOO)
Llars on el seu sustentador principal manté una relació molt insegura amb l’ocupació (Càritas): 7,8 milions de persones (16,4% de les famílies)
Treballadors pobres: Quasi 2,5 milions (13% dels treballadors)
El 34,6% no treballa les hores que li agradaria ni durant els períodes de temps que voldria.
El 48,1% dels treballadors tenen jornada a temps parcial indesitjada.
615 000 treballadors en l’economia informal.
Un de cada quatre llars (el 24,8%) sustentats per una persona en situació d’inestabilitat laboral greu rep algun tipus de prestació per desocupació o renda mínima d’inserció.
Morts en el treball (MTES): 708 treballadors i treballadores.
Accidents greus: 3505 treballadors i treballadores.
Accident amb baixa laboral: 485 365 treballadors i treballadores.
Accident sense baixa laboral: 518 979 treballadors i treballadores.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.