Fins al 18 de desembre es podran contemplar als carrers de Mislata les sis obres seleccionades en aquesta edició dels Premis d’Art Públic; treballs de Juan Antonio Cerezuela, Monica Mura, Joaquín Artime, Els Cutés, Amaya Suberviola i Javier R. Pérez-Curiel
El premi d’adquisició ha recaigut en aquesta ocasió en Joaquín Artime, amb l’obra ‘Bona Nova’, que parla de la visibilitat del col·lectiu LGTBI i saca a les façanes el paviment recuperat de taulell hidràulic de cases antigues, en forma de missatge assatgístic
Aquesta edició de premis d’art públic cerca el diàleg en l’entorn urbà i requeria obres i instal·lacions que parlen de la disjuntiva entre el públic i l’íntim, o el privat, generant una relació entre els carrers i la gent; vertebrant així el passat i el present de la ciutat. Després de diverses setmanes de producció de les obres, els sis artistes seleccionats d’aquesta edició, entre les 94 propostes presentades, han tingut l’oportunitat de conéixer l’entorn urbà.
Enguany, per primera vegada en les quatre edicions de premis d’art públic, les obres arriben fins un dels eixos per als vianants més importants de Mislata, el passeig de l’avinguda Gregorio Gea. Allí s’ha instal·lat ‘Paravent’, una obra del col·lectiu Els Cutés, que planteja com un element comú, les persianes metàl·liques habitualment recognoscibles com a tancament de protecció d’aparadors, es converteixen en un paravent que separa persones i permet la permeabilitat de les converses, del diàleg entre vianants.
El premi d’adquisició, dotat amb 6.000 euros, és una intervenció repetida en tres ubicacions de Joaquín Artime que porta a diferents carrers del barri de La Moreria. ‘Bona nova’ és una recopilació de cites d’un llibre d’assaig de l’escriptor valencià Juan Gil-Albert, el primer text sobre homosexualitat a Espanya. Les cites són plasmades en les façanes públiques a través d’un element de construcció associat al privat, a la intimitat: taulells que l’artista ha recollit i recuperat, donant-los ara un nou ús com a rètol per a un missatge públic.
Una altra de les instal·lacions arriba a les portes del Centre Cultural Carmen Alborch, en la mateixa avinguda. Es tracta de ‘SPAM-01’ d’Amaya Suberviola, una obra que fa ús d’un suport similar als que habitualment s’utilitzen per a la promoció i la publicitat, un marc d’alumini que alberga en aquesta ocasió una superposició de pintures, com si es tractara de finestres en un escriptori d’ordinador. Parla de com el continent manipula el sentit del contingut, en aquest cas, una obra d’art treta a l’exterior com un anunci.
La comissària de l’edició, Alba Braza, posa l’accent que “aquestes abasten des d’objectes quotidians modificats de l’espai públic, en ús i en desús, fins a instal·lacions que posen en el focus d’atenció en diversos col·lectius, com els refugiats acollits pel CAR”. És el cas concret de l’obra ‘El que hem perdut’, de Juan Antonio Cerezuela. Es tracta de missatges escrits sobre un mur, amb la participació de refugiats residents en el centre d’acolliment de Mislata; expressions que es plasmen amb pintura invisible, només llegible sota una projecció fotoluminiscente.
L’espai públic presenta a través d’aquesta acció artística algunes narratives personals de persones migrants.
L’artista italiana Monica Mura porta als carrers del centre històric una obra col·laborativa, ‘Elles compten’, un exercici mitjançant el qual 47 dones de la ciutat ixen de l’anonimat i donen la cara en balconeras de gran format. Heroïnes anònimes, que poden ser mares, germanes, filles, i que se sumen a les dones de diferents parts del món que són ocultades; lluitant conjuntament amb la pròpia artista per la igualtat de gènere i la visibilitat.
Finalment, l’artista Javier R. Pérez-Curiel presenta la seua obra ‘Fita/Cruz’ pròxim al Centre Jove El Mercat. Es tracta d’una reutilització d’elements en desús: cristalls serigrafiats d’antigues cabines telefòniques. Ací, protegits per cadenes, adopten l’estructura d’una creu com a signe universal per a marcar un punt. L’obra parla de com ha canviat la tecnologia del telèfon, afectant el nostre entorn i a la manera de relacionar-nos. Les cabines, com a servei públic, s’han convertit en objectes abandonats, invisibles per la ciutadania.
Per a l’alcalde de la ciutat, Carlos Fernández Bielsa, “nostra Biennal apadrinada per Miquel Navarro s’ha consolidat en aquesta quarta edició d’art públic, i ofereix reflexions i accions de participació veïnal molt interessants. Donem sentit i riquesa al públic, als espais urbans i a la manera de compartir-los i observar-los”. I ha destacat l’augment de premis i honoraris respecte a l’anterior edició de 2020, “amb el que hui Mislata és una ciutat capdavantera en la creació, en la iniciativa cultural, i en el suport i difusió de l’art contemporani, com a símbols inequívocs de llibertat”.
El 18 de novembre es va fer un recorregut inaugural amb els i les artistes perquè explicaren al públic les seues intervencions i les seues produccions artístiques per a la ciutat de Mislata. Durant les últimes setmanes d’any, la Biennal es continuarà activant amb visites guiades per a grups, i activitats relacionades amb aquesta convocatòria promogudes per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Mislata.
