La Pobla LLarga inaugura l’exposició “Prietas las filas”

pobla llarga

La Pobla LLarga inaugura l’exposició “Prietas las filas” del Museu Valencià d’Etnologia

L’exposició es podrà visitar des de l’11 de març fins el 22 d’abril a la Sala d’Exposicions de la Casa de la Cultura 

L’exposició Prietas las filas. Vida quotidiana i franquisme analitza a través dels objectes de la cultura material, els mecanismes d’adoctrinament, propaganda, censura i repressió que proporcionaren l’assumpció col·lectiva dels valors del règim, marcant cada acte de la vida quotidiana. La Iglesia catòlica i la escola jugaren un paper fonamental en esta gran maquinària de control i alliçonament que el franquisme va posar en marxa en Espanya per a legitimar-se i transmetre els seus valors a vàries generacions d’espanyols i espanyoles des de 1939 fins a 1975.

El franquisme i la seua doctrina entraren de ple en casa una de les esferes de la vida quotidiana a través de una maquinària posada al servei de la vigilància i l’alliçonament, impregnant fins el més ínfim acte del dia a dia. L’escola i la religió van servir eixa formidable empresa d’assumpció col·lectiva dels valors del règim, normalitzant a través de les emocions de la força de la imposició no aconseguia. 

La repressió i l’adoctrinament van ser les principals ferramentes de les que el franquisme es va fer servis per exercir el control social que requeria una dictadura. L’objectiu era callar les demandes d’una població que després de la guerra no podia cobrir les necessitats bàsiques i adhesionar la causa. Els missatges per aconseguir-lo eren bastos i poc subtils, encara que efectius: “Els espanyols tenim la obligació d’acostumar-nos a la santa obediència” (Així vull ser, 1940), i la cadena de mando es concretava de la següent manera: en casa, manava el pare; en la escola el mestre, en el poble l’alcalde, en la província el governador i en Espanya, Franco.

Eixos valors i idees es van transmetre i inculcar a través de les relacions socials, del sistema educatiu, dels mitjans de comunicació, de la religió, però també es reflexen en els objectes de la cultura material, les quals ens parlen de relacions de poder i subordinació, del marc dels rituals i les creences, del sistema econòmic, dels rols de gènere i, en general de les estructures socials.

Els objectes ens parlen de la funcionalitat per a la que van ser creades, del valor estètic que posseeixen, ens remeten al context espai-temporal en que sorgiren, però també de la jerarquia que ocupen respecte a altres objectes, de la seua dimensió tecnològica, però també de les persones que la utilitzaren, de la importància que adquiriren en el context de la vida diària i com la seua presència va ser testimoni d’un sistema ideològic totalitzador i excloent que arribava a totes i cadascuna de les facetes de la experiència vital.

“El franquisme va ser un règim repressiu i antidemocràtic en el que la societat espanyola va viure al llarg de quasi 40 anys. En aquest context, l’educació  i l’adoctrinament va marcar el futur de tota una generació” comenta l’Alcaldessa Neus Garrigues. “Per a nosaltres és important recordar per a no repetir els errors del passat, d’ahi la importància de realitzar aquest tipus d’exposicions com a part de la nostra programació anual. Vull donar les gràcies al Museu d’Etnologia de València pel seu treball en aquesta àrea, per posar en valor tot allò que al seu dia va ser important”.

Més informació de noticies al nostre Periòdic Valencià

Comenta la notícia