L’Art rupestre australià més a prop de la mà del Museu de Prehistòria de València

L’exposició temporal ‘Art rupestre de la terra d’Arnhem, Austràlia’ pot visitar-se al museu de la Diputació fins al gener de 2023 per endinsar-se en el coneixement de la cultura aborigen del nord del continent australià

L’exposició Art rupestre en la terra d’Arnhem, Austràlia, convida als visitants del Museu de Prehistòria de València (Mupreva) a descobrir una de les tradicions rupestres pintades més longeves i contínues de la història de la humanitat. A través dels seus cinc àmbits descobrirem la riquesa i complexitat d’esta tradició artística i la seua relació amb el paisatge, la societat i la cultura aborigen.

L’exposició, presentada este dimecres pel diputat de Cultura, Xavier Rius, i la directora del Mupreva, Maria Jesús de Pedro, està comissariada per Inés Domingo, investigadora d’ICREA i de la Universitat de Barcelona, especialista en art rupestre prehistòric i etnoarqueologia, i per l’arqueòloga i antropòloga Sally K. May de la University of Adelaide, especialista en art de les poblacions aborígens del nord d’Austràlia.

La mostra presenta els diferents estils i temes de l’art rupestre de la Terra d’Arnhem a través d’escenografies projectades per l’arquitecte Miguel Ángel Navarrete i construïdes al taller artesà de Vicent Vendrell. El resultat és una singular simbiosi entre l’art aborigen i el saber fer artesà valencià, dos tradicions en les quals el binomi mestre/aprenent és fonamental en el procés d’aprenentatge.

Els aborígens

Els aborígens definixen l’art com una porta d’entrada a la cultura, utilitzada durant milers d’anys per a transmetre les seues tradicions i creences de generació en generació. L’art rupestre és un relat visual del temps de la creació, encara que també inclou imatges quotidianes. Tant l’art com les creences i les pràctiques socioculturals vinculades a ell (cerimònies, danses, relats i cançons) es funden sota el concepte de Djang, paraula local que es traduïx vagament en anglès com Dreaming (Temps dels Somnis). El Djang fa referència a les creences, valors i sistemes de coneixement que articulen la vida social d’estos grups, i que unixen passat i present. Durant el passat ancestral, els Éssers de la Creació, coneguts com Nayuhyunggi, van recórrer el territori modelant el paisatge i creant vida al seu pas.

També van crear a la població, així com les seues llengües, lleis i pràctiques socioculturals i religioses. En finalitzar la creació estos éssers no van desaparéixer, sinó que es van mimetitzar amb el paisatge sota la forma de roques, rius, arbres o fins i tot pintures rupestres.

Àmbits de l’exposició

El primer àmbit ens trasllada a la primera colonització d’Austràlia i l’origen de l’art rupestre. L’arqueologia indica que l’ocupació d’Austràlia es va produir entre fa 65.000 i 50.000 anys. L’art rupestre figuratiu de la Terra d’Arnhern va començar fa almenys 28.000 anys. La seua evolució temporal il·lustra successius canvis culturals i mediambientals. En els últims 400 anys, als estils tradicionals es van sumar imatges de contacte que registren trobades amb diverses poblacions foranes (navegants indonesis, exploradors europeus, colons britànics i missioners). Hui, els abrics rupestres són com una enciclopèdia il·lustrada de la història i la mitologia aborigen.

El segon àmbit ens trasllada als paisatges del Temps dels Somnis. La Terra d’Arnhem i el Parc Nacional Kakadú són un territori de clima monsònic que constituïx una àrea de refugi molt important per a la flora i fauna de la regió i una font de recursos per als humans. Estos paisatges alberguen, a més, una singular pinacoteca a l’aire lliure, amb obres mestres de múltiples generacions d’artistes que evoquen la creació, el Djang, la cultura i les tradicions ancestrals.

El tercer àmbit desgrana el procés de producció artística. Per als aborígens, la creació artística entranya una mica més que una sèrie de tècniques, matèries primeres i eines. El propi procés de creació és un acte de connexió amb la cultura. Mentre pinten, els artistes connecten amb la seua terra natal i els seus ancestres a través dels temes representats, dels llocs triats per a pintar, i fins i tot dels materials que utilitzen. Tots ells guarden un estret vincle amb el Djang.

Un quart àmbit enllaça Etnoarqueología i art rupestre. La informació etnogràfica és clau per a comprendre el significat de l’art aborigen i la varietat de contextos en els quals s’utilitza esta forma de comunicació visual. Esta informació també confirma la dificultat d’interpretar l’art d’altres cultures sense l’ajuda dels seus autors o de registres escrits. La invasió europea d’Austràlia va tindre un fort impacte en les formes de vida tradicionals. Però la declaració de la Terra d’Arnhem com a reserva aborigen en 1932 va permetre una certa continuïtat cultural.

L’últim àmbit ens acosta a l’art aborigen al segle XXI. Les manifestacions artístiques que es produïxen hui en la Terra d’Arnhem sobre diversos suports continuen estretament relacionades amb les tradicions rupestres anteriors i amb el Djang, el sistema de creences culturals d’estes poblacions. Hui dia, artistes i artesans continuen mantenint protocols estrictes que establixen el que cada artista pot pintar i un sistema tradicional d’aprenentatge que guia l’artista en formació a través de les narracions culturals que ha de conéixer per a poder expandir el seu repertori artístic. Fins i tot quan produïxen art per a vendre’l al públic, els artistes estan reafirmant les seues ancestrals connexions.

Comenta la notícia