L’IFIC desenvolupa un nou sistema de monitorització de la teràpia hadrònica contra el cáncer

El grup de recerca IRIS (Image Reconstruction, Instrumentation and Simulation for Medical Imaging applications) de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, UV-CSIC) ha provat amb èxit un nou sistema, més efectiu i menys invasiu, per a la monitorització de la teràpia hadrònica contra el càncer. Aquesta tecnologia, en fase de prova de concepte i valoració, compta amb finançament de l’Agència Valenciana de la Innovació i el Ministeri de Ciència i Innovació.

L’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt de la Universitat de València i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha provat amb èxit el sistema dissenyat per monitoritzar la teràpia hadrònica, un nou tipus de teràpia contra el càncer que, a diferència de la radioteràpia convencional de rajos X, utilitza partícules carregades pesades, generalment protons. Gràcies a la propietat física d’aquest tipus de partícules, és possible concentrar la dosi de radiació de forma localitzada, fet que redueix el risc de danyar els teixits sans. A més, les partícules pesades destrueixen el tumor amb més efectivitat que els fotons.

Provat a les instal·lacions clíniques del centre de protonteràpia de Cracòvia (Polònia), el sistema està dissenyat per al tractament de tumors als quals no arriben, o ho fan amb dificultat, les tècniques convencionals. És el cas d’aquells càncers que requereixen altes dosis de radiació per controlar-los i estan prop d’òrgans de risc; o de tumors pediàtrics, donada la sensibilitat dels òrgans que estan encara en desenvolupament.

El grup de recerca IRIS de física mèdica treballa en la millora de diagnòstic i monitorització de la teràpia mitjançant un detector de rajos gamma tipus càmera Compton. “Actualment, les tècniques de monitorització que s’estan utilitzant presenten problemes de baixa eficiència o d’integració amb el tractament”, assenyala Gabriela Llosá Llácer, coordinadora d’IRIS. “En aquest sentit, les càmeres Compton estan mostrant gran capacitat per obtindre imatges de les distribucions de fotons al rang de les energies dels MeV, amb un disseny més compacte i més facilitat per integrar-se a la sala de tractament que unes altres tecnologies”, afegeix la científica.

Posada en valor del sistema de monitorització

L’estreta col·laboració del grup IRIS amb el Centre Nacional d’Acceleradors (CNA) de Sevilla, el KVI-Center for Advanced Radiation Technology (Groningen, Països Baixos), o els centres de protonteràpia Quironsalud de Madrid i Cracòvia (Polònia), entre d’altres, ha servit al grup per identificar les millores oportunes al prototip i posicionar-se com un dels més avançats entre els grups que treballen en el desenvolupament de càmeres Compton per a aquesta aplicació.

El grup compta a més amb la patent d’un sistema i mètode nou per a la detecció i identificació d’esdeveniments no desitjats que degraden la qualitat del senyal, capaç de millorar les prestacions del dispositiu.

El nou sistema es troba en fase de valorització de la tecnologia a través del projecte VALMONT, finançat per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), com a pas previ a la introducció al mercat. Actualment s’està desenvolupant i validant un prototip viable clínicament per tal d’elevar el Technology Readiness Level (TRL) fins a un nivell 7. A més, el projecte VALID, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, permetrà fer proves en el centre de protonteràpia Quironsalud de Madrid i avaluar-ne l’ús també en uns altres àmbits.

Més informació de noticies al nostre Periòdic Valencià

Comenta la notícia