Els Premis Nacionals de la Crítica Literària es lliuraran a València els pròxims dies 7, 8 i 9 d’abril. Estos premis, un dels guardons literaris més prestigiosos, els atorga cada any l’Associació Espanyola de Crítics Literaris (AECL) a les millors obres literàries publicades a Espanya durant l’any anterior, tant en poesia com en narrativa.
Els premis, que en esta edició organitzen l’AECL, l’Ajuntament de València, a través de la Regidoria d’Acció Cultural, i la Universitat de València, a través de l’Aula de Poesia del Vicerectorat de Cultura, els atorga un jurat compost per vint-i-cinc membres, crítics literaris de reconegut prestigi, entre els quals docents i periodistes. Tant la regidora d’Acció Cultural, Maite Ibáñez, com la vicerectora de Cultura de la Universitat de València, Ester Alba, han ressaltat la importància que tenen estos premis en el món de les lletres i han recordat que València no n’organitzava la seua concessió des de l’any 1994.
La cita començarà el dia 7 d’abril amb l’arribada dels representants de l’Associació Espanyola de Crítics Literaris. El dia 8, a les 10.30 hores, tindrà lloc a l’Ajuntament una recepció amb els organitzadors, que faran seguidament un recorregut cultural per la ciutat. També es farà un taller d’escriptura creativa juvenil a la Biblioteca Municipal Joanot Martorell, al barri de Marxalenes, a càrrec de l’escriptora Carmen Peire, amb alumnes de secundària (places exhaurides). Mentrestant, el jurat es reunirà al Centre Cultural de la Nau, de la Universitat de València, en diferents sessions de treball per triar les obres guanyadores. El dia 9 se celebrarà la reunió plenària del jurat i es donarà a conéixer la concessió dels premis en una roda de premsa al saló de cristall de l’Ajuntament de València, a les 12 hores. En total es concediran huit guardons, en dues categories: narrativa i poesia, i en totes les llengües oficials del país: castellà, català, gallec i basc. Estos són els únics premis que distingeixen obres en els quatre idiomes.
Diversos valencians han estat distingits amb este guardó. En la llista estan: Francisco Brines, Tomás Segovia, Guillermo Carnero, Jaime Siles, Carlos Marzal, Vicente Gallego, Antonio Cabrera i Luis Bagué Quílez, estos dos últims van nàixer a Cadis i Girona, però van acabar establint-se a la Comunitat Valenciana. Tots ells van ser premiats en la modalitat en castellà. En català estan Maria Beneyto, Joan Francesc Mira, Ferran Torrent, Martí Domínguez i el pintor i escriptor Manuel Baixauli.
Recorregut històric del guardó
Es tracta d’un dels més representatius del món literari espanyol. També és un dels més antics, perquè es concedeix des de 1956, quan va iniciar la seua trajectòria a Saragossa.
En aquella primera ocasió el va obtenir Camilo José Cela, amb la novel·la La catira, i només es va concedir en la modalitat de narrativa. Durant els primers vint anys el premi es va concedir a Saragossa, Barcelona i en dos pobles de la seua província, Vallensana i Sitges, en què es donaren també a obres de poesia. Durant molts anys va estar destinat només als autors espanyols, però a partir de 1963, quan el va obtenir Mario Vargas Llosa amb La ciudad y los perros, es pogué premiar també els autors hispanoamericans que hagueren publicat la seua obra al nostre país. Després de la dictadura, en 1978, el premi de la crítica va començar a donar-se en diferents ciutats i des de 1976 va passar a concedir-se també, tant en poesia com en narrativa, en les literatures escrites en les quatre llengües espanyoles oficials: castellà, català, gallec i basc.
El criteri per a la selecció de la ciutat on es concedeixen és doble. En primer lloc, la ciutat proposada ha de disposar d’una tradició cultural i literària de reconegut prestigi. Com este requisit el tenen totes les capitals de província espanyoles i moltes altres ciutats que no ho són, adquireix summa rellevància l’altre criteri: el de la confirmació de l’interès de les autoritats locals, bé siga l’ajuntament, bé siga la diputació provincial, per tal que la seua ciutat siga elegida per organitzar el premi, animades per la ressonància pública que este esdeveniment literari té en els mitjans de comunicació locals, nacionals i fins i tot hispanoamericans, amb la consegüent projecció en el món cultural de la ciutat. Així s’ha fet cada any en totes les ciutats en les quals s’ha donat a conéixer la decisió del jurat.
La importància d’un premi literari es mesura per l’excel·lència dels autors premiats. Així, han estat premiats novel·listes espanyols com Camilo José Cela, Rosa Chacel, Gonzalo Torrente Ballester, Miguel Delibes, Francisco Ayala, Ana María Matute, Ignacio Aldecoa, Rafael Sánchez Ferlosio, Luis Goytisolo, Juan Marsé, Juan Benet, José Jiménez Lozano, Francisco Umbral, Manuel Vázquez Montalbán, Juan Eduardo Zúñiga, Luis Mateo Díez, José María Merino, Antonio Muñoz Molina, Luis Landero, Rafael Chirbes, Javier Marías, Cristina Fernández Cubas, Fernando Aramburu i l’hispanoargentí Andrés Neuman; novel·listes hispanoamericans com Mario Vargas Llosa, Juan Carlos Onetti, José Donoso, Ricardo Piglia i Mariana Enríquez; poetes espanyols com Vicente Aleixandre, Luis Rosales, José María Valverde, Blas de Otero, Gabriel Celaya, José Hierro, José Ángel Valente, José Manuel Caballero Bonald (que també l’ha guanyat com a novel·lista), Francisco Brines, Claudio Rodríguez, José Agustín Goytisolo, l’exiliat republicà Tomás Segòvia, María Victoria Atencia, Guillermo Carnero, Antonio Carvajal, Luis García Montero, Luis Alberto de Cuenca i Juan Carlos Mestre, entre d’altres de primera línia, així com el mexicà Octavio Paz.
La incorporació a la llista dels premi de les obres escrites en català, gallec i basc convertí el premi de la crítica en l’únic que es concedeix en les quatre llengües oficials espanyoles. Els poetes i narradors catalans, gallecs i bascos més importants han vist reconeguda amb este premi les seues obres. Entre els catalans, estan Narcís Oller, Josep Vicent Foix, Salvador Espriu, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Josep Pla, Joan Vinyoli, Joan Perucho, Joan Ferraté, Joan Brossa, Baltasar Porcel, Joan Margarit, Robert Saladrigas, Pere Gimferrer, Jaume Cabré, Narcís Comadira, Francesc Parcerisas, Maria Mercè Marçal, Valentí Puig, Jordi Coca, Sergi Pàmies, Enric Cassases i Miquel de Palol; entre els gallecs, Álvaro Cunqueiro, Xosé Luis Méndez Ferrín, Celso Emilio Ferreiro, Carlos Casares, Víctor F. Freixanes i Manuel Rivas, i entre els bascos, Bernardo Atxaga, Ramon Saizarbitoria, Anjel Lertxundi, Felipe Juaristi, Harkaitz Cano i Kirmen Uribe.
Més informació de noticies al nostre Periòdic Valencià
