Valencià llançarà dos fases dels bons comerç en 2023

L’Ajuntament llançarà dos fases dels bons comerç en 2023 per primavera i tardor i duplicarà el pressupost

Debat de l’estat de la ciutat. L’alcalde anuncia la inversió d’un milió d’euros en la creació d’un fons d’inversió publicoprivat per finançar startups

La campanya municipal Bons Comerç VLC per promocionar els establiments de proximitat es reforçarà l’any que ve: es llançarà en dos fases, en primavera i en tardor, i s’incrementarà la inversió fins a duplicar el seu pressupost. L’alcalde, Joan Ribó, ha anunciat la iniciativa durant el sisé debat de l’estat de la ciutat, l’últim de la legislatura, on també ha avançat que l’Ajuntament dedicarà un milió d’euros a un fons d’inversió publicoprivat per finançar startups que impulsen la Missió Climàtica València 2030També es destinarà un milió d’euros a una nova convocatòria de subvencions per a projectes que promoguen la descarbonització de la ciutat.

Ribó ha destacat “l’impacte i l’èxit” dels bons comerç, que el consistori ha posat en marxa per segon any consecutiu en col·laboració amb la Cambra de Comerç. En esta segona edició s’ha duplicat l’aportació de l’Ajuntament, que ha passat dels 847.000 euros en 2021 fins als 1,6 milions d’euros en 2022; s’han posat en circulació 27.882 bons, vora 11.000 més que en l’anterior convocatòria, i s’ha arribat als 997 establiments adherits, als quals s’han sumat les parades dels mercats municipals.

Juntament a les mesures per donar suport al comerç de proximitat, l’alcalde ha informat de diverses actuacions per “dinamitzar els sectors econòmics de la ciutat, una de les prioritats de la gestió d’este govern municipal”. Així, s’ha començat a posar en marxa “una acceleradora publicoprivada que acompanye startups de caràcter innovador amb triple impacte, econòmic, social i ambiental, i que tinga capacitat d’inversió per estimular el creixement”. S’hi assignarà un milió d’euros a través de la fundació Las Naves, amb l’expectativa de captar 2,5 milions d’euros de capital privat.

A més, en 2023 es tornarà a traure una convocatòria de subvencions per import d’un milió d’euros “per al desenvolupament d’idees, productes, servicis, iniciatives i projectes innovadors que impacten en la Missió Climàtica València 2030, en el desenvolupament d’una societat sostenible i neutra en emissions contaminants i, amb això, en la millora de la vida de les persones”. Enguany s’han presentat més de 70 propostes i en desembre se’n coneixeran les guanyadores.

El màxim responsable municipal ha recordat que València ha estat la primera ciutat europea amb una missió aprovada: la Missió Climàtica València 2030, la qual cosa ha propiciat que la Comissió Europea l’haja triada per formar part de la xarxa de les cent ciutats europees climàticament neutres al 2030. En eixe sentit, Joan Ribó ha ressaltat el treball de l’Oficina de Projectes Europeus. En total, s’han presentat sol·licituds d’ajudes a la Unió Europea per valor de 165 milions d’euros i, “de moment, i a falta d’algunes ajudes que encara estan en període de resolució”, l’Ajuntament ja ha rebut fons per una quantia de 60 milions d’euros.

Durant la intervenció, l’alcalde s’ha detingut igualment “en la inversió en els pobles de València, on s’ha estat treballant en l’adquisició d’immobles singulars per tal de ficar-los a l’abast de la ciutadania”. Ribó ha explicat que s’està estudiant la compra de la Casa del Rellotge de Massarrojos, que estan “molt avançats” els tràmits per aconseguir la Casa de la Demanà del Saler, que pròximament s’encetarà la redacció del projecte de les obres per habilitar la Trilladora del Tocaio del Palmar i que s’està restaurant la Casa Forestal de la Devesa per obrir-la com a espai sociocultural i centre d’interpretació mediambiental.

Un altre dels assumptes tractats al llarg de l’exposició de l’alcalde ha estat la implementació d’una experiència pilot de jornada laboral de quatre dies a la setmana durant el pròxim mes d’abril, que situarà València “a l’avantguarda de les ciutats innovadores”. L’objectiu és “comprovar indicadors de benestar, oci, consum energètic, mobilitat o productivitat entre la població”.

L’alcalde també ha valorat l’aposta per la dinamització i millora dels mercats municipals. En este sentit, ha anunciat l’inici de les obres del nou mercat de Castellar, l’accés al pàrquing del Mercat Central i l’adequació de l’aire condicionat de Jesús, Jerusalem i Natzaret.

Dades econòmiques

Joan Ribó ha repassat les xifres d’ocupació, les quals “tenen a vore amb les ajudes que ha donat l’Ajuntament per incentivar la creació de llocs de treball” i “l’aposta per promoure la qualitat del treball”. La taxa de persones autònomes assolix a València el 14% del total d’afiliacions a la Seguretat Social, superant a Barcelona, Madrid, Sevilla o Màlaga. En gener, el nombre de persones aturades era de 51.924, “la millor xifra dels últims 12 anys” i, “amb dades de fa pocs dies”, hi ha registrades 50.799 persones desocupades, “la xifra més baixa dels últims 14 anys”. Pel que fa al tipus de contractació, el nombre de contractes indefinits supera este mes el 57 % sobre el total.

“Estos bons resultats no han vingut caiguts del cel. L’Ajuntament hi ha dedicat molts recursos propis i provinents de subvencions europees i autonòmiques”, ha apuntat l’alcalde. En eixa línia, s’ha referit a la contractació, “fa pocs dies”, per a la construcció d’un nou centre de formació i ocupació al carrer de Lluís Despuig, al Cabanyal, amb un pressupost de 2,4 milions d’euros. “Hi ha moltes formes d’afrontar les crisis econòmiques. Una d’elles és ajudar els bancs, dificultar els impostos a les elèctriques o demanar contínues rebaixes d’impostos”, ha assenyalat Ribó. “L’altra forma és la que hem desenvolupat els governs progressistes, amb polítiques que ajuden la majoria de la població a eixir de la situació de dificultat econòmica en què es troben”.

Per tal de fer front a la crisi pel coronavirus, l’Ajuntament va incorporar en el pressupost de 2020 un total de 29’8 milions euros d’ajudes. En el pressupost de 2021, el consistori va impulsar, junt amb la Generalitat i la Diputació de València, el Pla Resistir, amb 28’8 milions d’euros, als quals s’han d’afegir 2’2 milions d’euros més d’ajudes directes al comerç i associacions de venedors. La inversió en benestar social ha estat “molt significativa”: 11’7 milions d’euros en crèdits extraordinaris al 2020, 5’4 milions d’increment en el pressupost de 2021 i 2’2 milions d’increment en el pressupost de 2022 per enfortir la xarxa d’ajuda i assistència social.

En relació al deute, Ribó ha assenyalat que “València és la gran ciutat espanyola que més l’ha reduït des de 2015, malgrat els problemes econòmics generats per la covid, l’actual situació derivada de la guerra d’Ucraïna i les pujades de l’IPC”. S’ha passat dels 794 milions d’euros d’endeutament fa set anys, això és, un 106 % del pressupost, als 314 milions d’euros en 2022, és a dir, el 31 %, i amb la previsió de baixar fins als 232’6 milions d’euros, la qual cosa suposa el 23 % dels comptes municipals. En qüestió d’execució d’inversions, la mitjana en el període 2012-2014 va ser de 49 milions d’euros, mentre que entre 2016 i 2018 ha estat de 82’3 milions d’euros. A 30 de setembre, la mitjana és de 46’4 milions d’euros i s’espera superar els resultats de 2021.

Comenta la notícia